Superstar (autora: Estrella Bosch i Capdeferro)

Confinaconte escrit des del cor del Barri Vell de Girona per l'Estrella Bosch i Capdeferro, que té 12 anys acabats de fer (!) S'hi han introduït poquíssims canvis, bàsicament petites esmenes de puntuació (signes i accents). Avís per als impacients: no tingueu pressa per conèixer el protagonista del text! 

Ens convoquen a tots a la segona pantalla a les 9 en punt. Em poso al meu lloc. Tot seguit, ens expliquen que esta passant una cosa que es diu confinament, que bàsicament consisteix en què la gent es tanqui a casa. Ja hi som tots! Veig com qui tinc a la dreta treu la llengua com si fos a una foto i, per l’altra banda, el de la meva esquerra està ben al·lucinat! En canvi, però, el de sota meu ho està celebrant com si acabés de fer anys amb un barret de festa i serpentines pertot arreu. De cop, se sent  pels altaveus: “B2! Et necessiten per reacció d’un meme”, i ell marxa. Així és la nostra feina, vull dir meva i dels meus companys, encara que aquesta és la primera vegada que els veig a tots alhora. El cas, que tot depèn de com siguis! Sí, sí! Ho heu entès bé! Tot depèn del físic facial i, encara que siguem uns quants, sempre hi ha els més enfeinats, però alguna vegada o una altra tots hem estat utilitzats. Arriba en B2 i tot seguit va a l’orella de l’H4 i li diu “Parella ha tallat per whatsapp!” i el meu company, l’H4, va urgentment a la destinació, peró arriba sorprenentment aviat, i el veig a corre-cuita anant al seu company H5, i li diu: “Ha empitjorat, està desesperada!!!!!!!!”

Seguim tots en fila, al cap d’una estona arriba l’H5 cansadíssim i explica que es veu que, un cop allà, ha començat a ser necessitat per un munt d’adolescents en crisi que l’últim que volien era estar-se confinats en família!!! Tornen a sonar els altaveus (la nostra feina es així, tot el dia treballant sense descans, estem molt demanats per tot el món!): “URGENT!!! −diuen els altaveus− demanem l’H3 a l’aplicació SMS, es tracta d’un cas de xantatge emocional de filla a mare perquè surti a comprar les seves galetes preferides!” Després d’estar una estoneta parlant amb el meu amic E1 sobre les dents de l’L3 (ell opina que ha portat ferros, en canvi jo aposto per les fundes), sonen els altaveus. Encara no són ni les 10:38 i ja han cridat a molts companys (i els que em deixo per no avorrir-vos!): “A6 et criden a una reunió amb profe i la teva necessitat és perquè la nena s’havia oblidat de fer els deures, repeteixo A6! A6!!!!!”

“Salvem els problemes de tothom, eh, realment?”, li dic al G1....i de sobte, quan parlava amb el meu veí F2 sobre si l’N5 tenia la cara pintada o no, sentim: “F2 felicitació d’aniversari confinat, F2!”. Miro el meu altre veí, G1, i crec que ell també estava molt al·lucinat (a veure, també s’ha de saber que ell ho exagera una mica tot, eh!, però ara semblava realment empanat!). Tothom està molt xocat (tothom vol dir quatre companys com a molt, perquè som tants que les notícies es saben per zones). Estem tan xocats perquè tant ell com jo som bastant novatos en aquest ofici (la veritat és que ens van donar el lloc fa poc mes de sis mesos i, vulguis o no, encara no som prou reconeguts, però allò podria ser el principi d’una gran fama per a ell!) Ha marxat i jo m’he quedat pensant… Tot d’una s’acosta el K2 i em pregunta: “I tu, qui ets?” “Que qui sóc jo??? No, encara no us toca saber-ho, lectors! Només aviso, com fan en algunes pel·lícules o anuncis, que no marxeu fins no haver arribat al final d’aquest conficonte escrit per mi! No us preocupeu si no esteu entenent res, a tothom li passa, però al final hi haurà la solució. Ara sobretot no us feu autospoiler mirant el final perquè...”

“Hola! Com ha anat?” Ja ha tornat l’F2, i no ha tingut temps d’explicar-m’ho perquè han tornat a sonar els maleïts altaveus: “Enamorat celebrant la setmana junts amb parella! C4, C4!!!” No ha passat ni un segon que en C4 ja torna a ser aquí, va al seu company C5 i li diu: “Ha canviat d’opinió, no vol ser tan expressiu, pensa que amb tu ja n’hi haurà prou…”. El cas, que el C5 també és allà de tornada en un temps rècord, i va a en C6 i li diu a cau d’orella “Pensa que amb tu serà menys expressiu”, i jo comento al meu veí aquest tan poc expressiu “Al final semblarà un cagarro!”

“N6! Missatge per a un amic després d’haver tastat les galetes del seu tiet!!!!!!” i, finalment, el moment que portem esperant tot el dia: “M4, M5! Últimes necessitats del dia! Cansament profund!” El cas, tots els meus companys serveixen per expressar alguna cosa, com per exemple, el B5 per convèncer els teus pares d’alguna cosa i fels-hi creure que ets un angelet, o en D4 que és per menjar-se un plat per missatge, i l’H6 per fer la bronca a algú! I què me’n dieu de l’I4, és el meu ídol! Serveix per expressar quan tens massa coses al cap! O el J1, un dels meus preferits, bàsicament ho diu tot la seva cara, no es pot dir en paraules! L’N3, que vol dir sóc una tomba! I, per acabar, la família de la O aquests dies es fan servir molt! Avui ha estat un altre dia entre molts que no m’han necessitat, no tinc tanta sort com altres, però després d’aquest conte em tornaré tan popular que semblaré l’E6 (l’únic que pot ser tan cregut). I sí, potser alguns ho heu endevinat, jo sóc l’F1! Marxo pensant en si demà m’agafaran... Ens cuidem la cara cada dia perquè no ens surtin pigues ni berrugues. En resum, la vida d’una emoticona no és tan fàcil com sembla!

Voleu veure de qui parlem ?