Imparells (o senars)
Als amics i veïns d'Andorra, que ens demostren que, en temps del #covid19,
la realitat pot superar la ficció
-A. “Laura, he
estat pensant en lo nostre... crec
que no podem continuar junts”
-L. “Separa’t una
mica més, guapo, a metre i mig! Per què em surts amb això ara? Precisament vindran temps molt
difícils i hem d’estar més units que mai, amor!”
-A. “Tot va en
contra nostre, Laura! Tu et dediques en cos i ànima a l'escola d'Ordino... Jo vaig tot el dia amunt i
avall i no sé com evolucionarà el meu negoci...”
-L. “Si hi ha
algú que no ha de patir ets tu, rei! De fumadors n’hi ha hagut i n’hi haurà
sempre! A Espanya aviat apujaran els impostos de tot, DE TOT!, començant pels
del tabac i l’alcohol. Per tant, la teva feina
tindrà més sentit que mai! Si un cas, el que caldrà és que extremis les
precaucions perquè la Farga de Moles estarà vigiladíssima durant les 24 hores, i
cada dia pugen parelles de picoletos a
Civís. Deuen quedar ben marejats, amb tantes corbes!”
-A. “A en Dalmau per
poc no l’enxampen, fa deu dies!... A son pare se li va acudir fer-lo travessar el
coll de [....] amb una mula, com als vells temps, i va aixecar sospites...”
[ometem el nom per no comprometre els nostres proveïdors]
-L. “Carinyo, recorda
que son és un dels monosíl·labs que encara conserven el diacrític. N’hi ha tretze més, que són bé/be, déu/deu, és/es...”
-A. “De vegades
tinc la impressió que només penses en la teva feina, Laura! T’importo, jo? Hi ha res més que compti, per a tu, a part de l’IEC, la nova gramàtica, les classes, les correccions, els
tàndems lingüístics...?”
-L. “Perdó, amor,
és clar que m’importes! Per això vull que no facis mai cap falta, cap ni una! Si
visquéssim junts i no hi hagués cap risc, ara et demanaria un petó amb llengua!
Hihihihi, quina ocurrència, l’has entès?”
-A. ...
-L. “Com dèiem...
Mentre hi hagi feina, no hem de patir. Feina i salut, és clar!”
-A. “Però què
podem fer junts, Laura??? A mi m'agraden els puzzles i a tu fer mitja. Tu tens gat i jo gos, i no es soporten! Necessito més Patti Smith i menys Núria Feliu a la vida... A ambdós ens encantava esquiar, ho sé, però s’ha acabat precipitadament
la temporada. Podríem aprofitar que no hi ha turisme i anar a Caldea o a l’Illa Carlemany, però han tancat, qui sap quant trigaran a reobrir... El dia menys pensat el Comú mobilitzarà el sometent, quedaré
lligat de peus i mans! I, per acabar-ho d’arreglar, el Govern surt amb la seva
normativa de relaxació del confinament...”
-L. “Guapo, és
més genuí dir 'per acabar-ho d’adobar’! No t’encanta aquesta expressió?”
-A. “Laura: n’ets
conscient del que t’estic dient? On vius, tu? Digues-m’ho!”
-L. “A Les
Escaldes, ja ho saps! Si has vingut una pila de vegades a casa!”
-A. “És clar que
ho sé: l’adreça, digue’m l’adreça!”
-L. “A l’Avinguda
del Fener n. 19, 3r pis, al davant de l’hotel Exe Prisma... No sé a què treu cap això, ara... I tu, vius a davant d’una perfumeria Júlia”
-A. [Sospir] “Això al nostre microestat no és notícia, LAURA! No et saps ni la meva adreça! És
desesperant! Avinguda Meritxell 48 d’Andorra la Vella!”
-L. “I? Que no em
sàpiga de memòria la teva adreça ho ha d’engegar tot en orris?”
-A. “No has
sentit les notícies? Casa meva és número parell, i ca teva imparell!”
-L. “És més genuí
dir senar, Amadeuet!”
-A. ...
-L. “Ara hi caic,
perdó que no t’entenia! No pateixis per la normativa, sortirem quan ens plagui!
Pujarem a Engolasters i farem la volta a l’estany, com sempre! Allà no
ens veurà ningú...
-A. “Tu les
úniques normes que respectes són les de la llengua, oi? Engolasters deu estar
més vigilat que mai, tots els runners
i els bikers de les Valls hi són
assidus! No podrem passejar junts qui sap durant quant de temps, Laura... A
més, la franja d’11 a 2, que és quan jo no tinc negoci, queda reservada als iaios i persones vulnerables”
-L. “Rei, ja
veuràs que capejarem el temporal! Vas mirar el musical de Dagoll Dagom que et
vaig passar ahir al vespre, per cert? I els capítols de les Teresines?”
-A. ... “Laura,
escolta’m bé. Hi he reflexionat molt i ho hem de deixar córrer. No és que siguem una
mica incompatibles, només, és que el coronavirus engega la relació a rodar. He
estat rumiant... El teu ex, l’arxiver, viu en un número imparell, i la noia
portuguesa que m’ajuda a la feina viu en un número parell..."
-L. “Joder! Tu m’estàs dient una altra cosa, cabron! Quant fa que m’estàs fotent els cuernos? Que de tonta no en tinc ni
un pèl, jo!”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada