Imparells (o senars)


Als amics i veïns d'Andorra, que ens demostren que, en temps del #covid19, la realitat pot superar la ficció

-A. “Laura, he estat pensant en lo nostre... crec que no podem continuar junts”

-L. “Separa’t una mica més, guapo, a metre i mig! Per què em surts amb això ara? Precisament vindran temps molt difícils i hem d’estar més units que mai, amor!”

-A. “Tot va en contra nostre, Laura! Tu et dediques en cos i ànima a l'escola d'Ordino... Jo vaig tot el dia amunt i avall i no sé com evolucionarà el meu negoci...”

-L. “Si hi ha algú que no ha de patir ets tu, rei! De fumadors n’hi ha hagut i n’hi haurà sempre! A Espanya aviat apujaran els impostos de tot, DE TOT!, començant pels del tabac i l’alcohol. Per tant, la teva feina tindrà més sentit que mai! Si un cas, el que caldrà és que extremis les precaucions perquè la Farga de Moles estarà vigiladíssima durant les 24 hores, i cada dia pugen parelles de picoletos a Civís. Deuen quedar ben marejats, amb tantes corbes!”

-A. “A en Dalmau per poc no l’enxampen, fa deu dies!... A son pare se li va acudir fer-lo travessar el coll de [....] amb una mula, com als vells temps, i va aixecar sospites...” [ometem el nom per no comprometre els nostres proveïdors]

-L. “Carinyo, recorda que son és un dels monosíl·labs que encara conserven el diacrític. N’hi ha tretze més, que són bé/be, déu/deu, és/es...” 

-A. “De vegades tinc la impressió que només penses en la teva feina, Laura! T’importo, jo? Hi ha res més que compti, per a tu, a part de l’IEC, la nova gramàtica, les classes, les correccions, els tàndems lingüístics...?”

-L. “Perdó, amor, és clar que m’importes! Per això vull que no facis mai cap falta, cap ni una! Si visquéssim junts i no hi hagués cap risc, ara et demanaria un petó amb llengua! Hihihihi, quina ocurrència, l’has entès?”

-A. ...

-L. “Com dèiem... Mentre hi hagi feina, no hem de patir. Feina i salut, és clar!”

-A. “Però què podem fer junts, Laura??? A mi m'agraden els puzzles i a tu fer mitja. Tu tens gat i jo gos, i no es soporten! Necessito més Patti Smith i menys Núria Feliu a la vida... A ambdós ens encantava esquiar, ho sé, però s’ha acabat precipitadament la temporada. Podríem aprofitar que no hi ha turisme i anar a Caldea o a l’Illa Carlemany, però han tancat, qui sap quant trigaran a reobrir... El dia menys pensat el Comú mobilitzarà el sometent, quedaré lligat de peus i mans! I, per acabar-ho d’arreglar, el Govern surt amb la seva normativa de relaxació del confinament...” 

-L. “Guapo, és més genuí dir 'per acabar-ho d’adobar’! No t’encanta aquesta expressió?”

-A. “Laura: n’ets conscient del que t’estic dient? On vius, tu? Digues-m’ho!”

-L. “A Les Escaldes, ja ho saps! Si has vingut una pila de vegades a casa!”

-A. “És clar que ho sé: l’adreça, digue’m l’adreça!”

-L. “A l’Avinguda del Fener n. 19, 3r pis, al davant de l’hotel Exe Prisma... No sé a què treu cap això, ara... I tu, vius a davant d’una perfumeria Júlia”

-A. [Sospir] “Això al nostre microestat no és notícia, LAURA! No et saps ni la meva adreça! És desesperant! Avinguda Meritxell 48 d’Andorra la Vella!”

-L. “I? Que no em sàpiga de memòria la teva adreça ho ha d’engegar tot en orris?”

-A. “No has sentit les notícies? Casa meva és número parell, i ca teva imparell!” 

-L. “És més genuí dir senar, Amadeuet!”

-A. ...

-L. “Ara hi caic, perdó que no t’entenia! No pateixis per la normativa, sortirem quan ens plagui! Pujarem a Engolasters i farem la volta a l’estany, com sempre! Allà no ens veurà ningú...

-A. “Tu les úniques normes que respectes són les de la llengua, oi? Engolasters deu estar més vigilat que mai, tots els runners i els bikers de les Valls hi són assidus! No podrem passejar junts qui sap durant quant de temps, Laura... A més, la franja d’11 a 2, que és quan jo no tinc negoci, queda reservada als iaios i persones vulnerables”

-L. “Rei, ja veuràs que capejarem el temporal! Vas mirar el musical de Dagoll Dagom que et vaig passar ahir al vespre, per cert? I els capítols de les Teresines?”

-A. ... “Laura, escolta’m bé. Hi he reflexionat molt i ho hem de deixar córrer. No és que siguem una mica incompatibles, només, és que el coronavirus engega la relació a rodar. He estat rumiant... El teu ex, l’arxiver, viu en un número imparell, i la noia portuguesa que m’ajuda a la feina viu en un número parell..."

-L. Joder! Tu m’estàs dient una altra cosa, cabron! Quant fa que m’estàs fotent els cuernos? Que de tonta no en tinc ni un pèl, jo!”



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'home del puro

Petites transgressions (autora: Anna Repullo i Grau)

Manies