Amant possessiu

Exclusivament apte per a amants de l’humor negre

També tinc dret a celebrar Sant Jordi, jo! Encara que aquest any els llibres i les roses no inundin de color els carrers i places del país... És una Diada ben estranya, aquesta que celebreu els catalans i els vostres pobles germans. Com qualsevol data assenyalada del calendari, crea expectatives que rarament es compleixen. Hi ha qui espera flors que no li arriben i qui no gosa oferir-ne, o ja no les ofereix amb amor sincer; hi ha autors que s’estrenen o que repeteixen a les parades i ningú no els demana cap dedicatòria, ni per cortesia; hi ha qui voldria rebre com a regal un llibre especialíssim de la llibreria més en boga... –Doncs apa, aquest any et fots! En el millor dels casos, un best seller de Planeta comprat a Amazon! Perdó, no sé d’on m’ha sortit aquesta rancúnia, sóc un mal bitxo...

Jo em considero molt sociable, un seductor, un autèntic Casanova del segle XXI. Sabeu què penso quan sento l’ària de Leporello a l’inici de Don Giovanni –Don Joan, un altre mite en el qual m’emmirallo−? Sí, l’ària on repassa una llista de conquestes amoroses del seu senyor... a Itàlia, sis-centes quaranta dones; a Alemanya, dues-centes trenta-una; cent a França, a Turquia noranta-una i a Espanya... ja se n’ha fet mil tres! Doncs penso... “No està malament per ser un aprenent del segle XVIII, Joanet!” (perdó si et falto al respecte). He de reconèixer que al teu temps no devia ser tan fàcil circular pel món com ho és ara, en l’era de la globalització. Però fins i tot així... Quin fracàs, Joanillo! Només dues mil seixanta-cinc víctimes, en total!... Víctimes del teu maltracte, del teu menyspreu, que fan acte de presència ben bé després d’haver consumat l’acte, en aquell moment en què la libido s’esvaeix i la passió pot transformar-se en un fàstic profund... Jo les compto per desenes de milers, les víctimes! No només a Europa Occidental, que Déu n’hi do, sinó a tots els països del món, o gairebé!

A diferència de tu, jo no faig les conquestes d’una en una. Sóc menys romàntic, certament, i molt més obert de mires! A mi em va tot: homes, dones, transgèneres... Si puc triar, m’agraden més madurets i maduretes que no pas iogurins. I les nenes i nens em repel·len! En paraules tècniques, practico la gerontofília. Lo meu és una orgia desenfrenada, luxuriosa, una carnisseria –perdó si t’ofèn la imatge. Però és que és veritat! Quan m’enamoro –perquè m’enamoro, no en tinguis cap dubte−, sento una necessitat irrefrenable d’entrar en contacte amb l’amant, superant qualssevol obstacles que s’interposin entre ella −o ell− i jo...

Tanmateix, si us quedeu totes i tots confinats a casa, m’ho poseu molt difícil per conèixer-vos, fer-vos petons, seduir cadascuna de les vostres cèl·lules i aconseguir així aquell acte d’unió o compenetració perfecta, de síntesi, que em deixi a mi sadollat i a vosaltres fets pols, com després d’un bon polvo –un polvo com els que enyoreu des que esteu enclaustrats, reconegueu-ho!

Per tant, per celebrar el Sant Jordi d’aquest 2020, us convido a baixar tots al carrer, sobretot als d’edat més avançada i a la població de risc –no feu cas dels decrets, de les notícies, dels anuncis adoctrinadors! Abracem-nos, en una gran rotllana, celebrem l’haver-nos trobat! Com l’amant més amatent, vull saber com és cadascun dels vostres òrgans, vull respirar l’aire que respireu, salivar amb vosaltres, colonitzar tots els vostres pensaments... Perquè, oblidava dir-ho, sapigueu que sóc gelós de mena! Si noto que no us heu lliurat a mi en cos i ànima, si detecto mirades libidinoses cap a algú que no sigui jo, si m’enfado!, ja heu begut oli! De la castanya que us fotré, acabareu enllitats tres setmanes, o us enviaré directament a la UCI! I si la mirada amb què m’heu traït era lasciva, viciosa o perversa, anireu de pet al cementiri!