confinacontes

Ho sé, que segueix plovent... La covid19 ha vingut acompanyada d’aigua, llamps, trons i ara pedregades.  Plou sobre mullat! Però el matí de dilluns va ser esplèndid! Entre els que celebraven la segona Pasqua, els barbers i botiguers que solen tenir tancat i els que treballen per torns, a la costa hi havia prou gent. Acabàvem de posar els peus a la fase 2 i calia celebrar-ho! Vam tenir l’oportunitat de passejar-nos per una platja, contemplar el  look  dels que prenien el sol –tot mantenint la distància social− o es banyaven (!) i escoltar les seves converses . Quina xamba, va resultar que a molts els coneixíem! Alguns només de vista, d’altres en sabíem el nom i tot... S’havien escapat del barri on havien coincidit una i una altra vegada durant dos mesos –que se’ls havien fet llargs com un dia sense pa, sigui dit de passada. Necessitaven escampar la boira... i van acabar tots al mateix indret −de sorra finíssima i d’aigua cristal·lina, això sí. Potser es van reunir per fer la cloen