confinacontes

Primícia mundial! L'escriptora Marta Grau ens explica com està vivint la "Desescalada" un dels personatges secundaris de  La música que sona quan acaba la cançó  (ed.  Rosa dels Vents, març de 2020). Gràcies per aquest  spin-off !  Recordeu-vos que al blog Confinacontes ja va publicar "La incomoditat dels personatges de conte"  😉 El Cesc se sent sol. La clínica està tancada, però la Clàudia s’ha presentat voluntària a l’Hospital Clínic i hi fa més hores que un rellotge. I no li retreu, no, al contrari, però la troba a faltar. El confinament hauria pogut ser molt més divertit si ella s’hagués dedicat a una altra cosa. Hi ha veïns amb qui coincideix al balcó a l’hora d’aplaudir que li diuen que quina sort que no ha d’aguantar la parella vint-i-quatre hores, jaja, i si poguessin li fotrien un cop a l’espatlla, en posat matxirulo. El Cesc els mira amb mitja rialla, amb condescendència, però sense increpar-los. I és que al Cesc li agrada (encara) estar ...

Com a col·laboradora d'excepció, #confinacontes es complau a presentar Marta Grau, autora de la novel·la "La música que sona quan acaba la cançó" (Ed. Rosa dels Vents, març de 2020). Si llegiu la crítica que n'ha fet Bernat Puigtobella a Núvol , correreu a encomanar-ne un exemplar! Gràcies Marta! Des que estem confinades a casa, el cel és més blau, els ocells volen més alegres i els gossos tenen agulletes a les cames, passeja que passejaràs. Els contes, en canvi, els que estaven als aparadors o a les estanteries de les llibreries, estan moixos. Les llibreteres van haver d’abaixar la persiana sense saber quan la podran tornar a pujar i es van veure obligades a deixar els contes a les fosques. Al matí ningú no els diu bon dia amb una rialla d’orella a orella (la gent que treballa amb llibres és, per força, feliç). Ni tampoc ningú no els treu la pols. Ningú no els fulleja ni ningú, desficiós, en llegeix el final. En definitiva, que tot i que esperen amb delit l...