confinacontes

L'Eva Pallarès segueix captivant-nos amb el seu fil de contes! Després de  "Hi havia una vegada..." , "El conte de la Rateta" ,  i   "Les Bruixes de l'Àtic ", arriba "Mitjons desaparionats", que dona nom a la sèrie!  La Rateta que Llegia a la Biblioteca, que viu al cau a peu de carrer del número 7 del cul-de-sac de l’Esbarzer del Pou, ha proposat a les veïnes que cada dia expliquin un conte a l’hora que els toca sortir. Avui són les Bruixes de l’Àtic que expliquen el conte. I això és una efemèride, una de gran, ja que les Bruixes de l’Àtic només solen sortir quan és negra nit, però avui a les vuit del vespre, quan comença el seu horari, s’asseuen vora la façana de davant en tres tamborets alts, sense respatller. A mesura que es va fent fosc, el cul-de-sac s’omple de ducs, òlibes, xuts, mussols, sibocs i altres aus, insectes i feres nocturnes. Que les Bruixes de l’Àtic apareguin en públic és una notícia que s’ha escampa...

Us recordeu de la Rateta que llegeix i explica contes al veïnat? A l'àtic de casa seva hi viuen unes bruixes terrrrrribles... o potser només arrosseguen una mala fama immerescuda? L'Èol i l'Atena les han vist i les han dibuixat per als lectors del conte! Fa set-cents setanta-set anys al Mas Soleiròlia Fulgurant van coincidir les Tres Bruixes de les Dovelles Socarrades. Totes havien sortit escaldades dels pobles respectius perquè s’havien incendiat ponts, esglésies, castells i torres, i les seves veïnes havien conclòs que n’eren les culpables: —Bruixa de la Mola Rosta!, has calat foc al campanar i ara no sabem quan toca ballar, quan toca cantar i quan toca dormir! —Bruixa de la Torre Escapçada!, t’hem sentit mentre t’esmunyies per l’avantmuralla i guspirejaves bava de foc a les politges del pont llevadís, i ara no podem sortir ni entrar a casa! —Bruixa del Gorg Clivellat, has caminat de nit envoltada dels teus lluerts i les teves volianes, i has bufat fort fi...

No! No escombrava l'escaleta, la Rateta de "Hi havia una vegada" ... El conte que li sentirem explicar avui es titula "Una superheroïna sense superpoders" . L'Eva Pallarès i Sala l'ha ajudat a escriure'l 😃 La Rateta que Llegia a la Biblioteca surt a les vuit en punt al carrer per explicar un conte a les seves veïnes: en Marrameu que Veu Musaranyes, la Caputxeta Llenguda, la Bella que Ronca, la Ventamalsons, el Llop Poca-solta i les Bruixes de l’Àtic, que ja no surten volant amb les seves escombres, però que avui, amagades sota l’ampit de la finestra, escolten atentes la història que explica la Rateta. Hi havia una vegada una nena, la Lena, que era una superheroïna. Sí, era , perquè tenia superpoders i ara ja no en té. El dia que va marxar de l’escola i els van dir que la tancaven sine die , va entrar per la porta de casa i de cop i volta va deixar de sentir els superpoders. I en tenia uns quants, de superpoders! Primer, senti...

Com que us agradarà molt aquest conte per a infants de l'Eva Pallarès i Sala, tindreu ganes de llegir o rellegir Aire ;-)  A les petites heroïnes i als petits herois que aquests dies comencen a sortir amb totes les precaucions, fins i tot quan aquestes semblen més aviat de ciència-ficció. La Rateta, que no escombra pas l’escaleta sinó que prefereix passar les hores llegint a la biblioteca, està una mica ensopida. Abans… ai, abans… aquesta paraula tan grossa que encara no té el «després»… Abans anava molt sovint a la biblioteca; és el seu lloc preferit, perquè ella és la Rateta que Llegia a la Biblioteca. I cada dia llegia i llegia a les taules del tercer pis, al fons, on se solien aplegar les ratetes lletraferides que anaven posant-se en la pell de persones i personatges, i anaven recorrent camins i muntanyes, i volaven d’un estel a l’altre, fins als confins de l’Univers. I quan l’esquena ja li demanava una passejada, triava tants llibres com li cabien a la motxilla i...

A l'Eva li apassiona escriure des de fa mooolts anys. Està impulsant un projecte personal de contes infantils il·lustrats com "L'Èol, l'Atena i la pluja rosa"  (escolteu-lo, sisplau, us alegrarà el dia!).  És correctora i traductora de professió i vocació a Contextuàlia .  A les petites heroïnes i als petits herois  que aquests dies s’han quedat a casa  i han fet del confinament  una oportunitat d’aprenentatge, de creixement, de futur. Està a punt de posar la mà a la maneta de la porta quan una veu l’avisa: «Els guants…». Ai, sí, guants, mascareta. Li sobra mascareta per dalt, per baix i pels costats, però no pot sortir si no se la posa. I els guants… bé, els guants són com bosses de supermercat amb dits, però deuen fer efecte… L’Ilse hauria preferit posar-se un escafandre, però no en tenen cap i ara no es pot comprar res per Internet. Ni enlloc. No hi ha ni diners ni botigues obertes. Fa vuit setmanes que és tancada a casa. Vuit. Abans qu...