Agraïments
Aquest blog és fruit dels esforços de moltes persones:
-En Gerard l'ha parit i l'ha dissenyat. Si algun dels confinacontes arriba mai a les vostres mans (perdó, a les vostres pantalles), serà gràcies a ell! Jo n'havia escrit un grapadet per a família i amics íntims. Ell, n'Antònia Maria, na Magdalena i en Ramon suggeriren penjar-los a les xarxes i... aquí els teniu!
-Des del 14 de març, semblava que hi hagués cent quilòmetres (i no pas cent metres) entre l'Estrella, la Flora i jo... Calia trobar una manera enginyosa de comunicar-nos i vam optar per inventar altres vides confinades, tot intentant treure ferro a la situació
-L'Ester de la Bauhaus, la Mas i la Rosa; l'Ignasi, en Llauradó, en Pau, en Pep, en Sebi i en Xevi, han estat els protolectors dels primers confinacontes. La Mas, per cert, hi proposa correccions discretes, gens invasives, tot respectant les dèries d'autor i els dialectalismes
-Coautors que aniran participant al blog (amics, coneguts i saludats, tots ells col·laboradors de luxe!). Els etiquetarem com cal perquè conegueu la seva obra, sovint publicada
-Sobretot, tota la gent que s'està jugant la vida pel comú, als hospitals, a les ambulàncies o a les caixes de supermercat. Aquests microrelats s'adrecen a tots ells i als seus estimats. Ja que difícilment poden desconnectar de la realitat vírica que els/ens aclapara, com a mínim que puguin somriure abans de ficar-se al llit
P.S. Les històries i els personatges són tots de ficció. Si detecteu eventuals coincidències amb la realitat, com els passa a la Conxa i en Pep, no truqueu al 061. El servei està col·lapsat!
-En Gerard l'ha parit i l'ha dissenyat. Si algun dels confinacontes arriba mai a les vostres mans (perdó, a les vostres pantalles), serà gràcies a ell! Jo n'havia escrit un grapadet per a família i amics íntims. Ell, n'Antònia Maria, na Magdalena i en Ramon suggeriren penjar-los a les xarxes i... aquí els teniu!
-Des del 14 de març, semblava que hi hagués cent quilòmetres (i no pas cent metres) entre l'Estrella, la Flora i jo... Calia trobar una manera enginyosa de comunicar-nos i vam optar per inventar altres vides confinades, tot intentant treure ferro a la situació
-L'Ester de la Bauhaus, la Mas i la Rosa; l'Ignasi, en Llauradó, en Pau, en Pep, en Sebi i en Xevi, han estat els protolectors dels primers confinacontes. La Mas, per cert, hi proposa correccions discretes, gens invasives, tot respectant les dèries d'autor i els dialectalismes
-Coautors que aniran participant al blog (amics, coneguts i saludats, tots ells col·laboradors de luxe!). Els etiquetarem com cal perquè conegueu la seva obra, sovint publicada
-Sobretot, tota la gent que s'està jugant la vida pel comú, als hospitals, a les ambulàncies o a les caixes de supermercat. Aquests microrelats s'adrecen a tots ells i als seus estimats. Ja que difícilment poden desconnectar de la realitat vírica que els/ens aclapara, com a mínim que puguin somriure abans de ficar-se al llit
P.S. Les històries i els personatges són tots de ficció. Si detecteu eventuals coincidències amb la realitat, com els passa a la Conxa i en Pep, no truqueu al 061. El servei està col·lapsat!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada