Papallones de paper

El prototip dels confinacontes, pensat per a infants

Diverses persones han preguntat si els confinacontes s'adrecen a infants, a adults, a tots els públics... I han mostrat curiositat per conèixer el primer. Aquí el teniu! Estava molt pensat per a lectors infantils que vivien amb tristesa l'aïllament social i amb preocupació el bombardeig de notícies sobre la covid19. Va semblar oportú desdramatitzar el fet d'estar tancats a casa, d'una banda, i enviar energia positiva al personal sanitari i als malalts, d'una altra. 

El text no és apte per a diabètics! Fa mitja vergonya publicar-lo... però, ja que l'han demanat ;-)

El més bonic és el dibuix que va fer l'amic Ignasi Esteve, artista i paisatgista, per il·lustrar-lo. Confiem que aviat pugui reobrir el seu estudi a Bàscara, on sereu molt benvinguts! Mentrestant, podeu gaudir dels seus apunts des del confinament gironí.

Em dic Manel Llepa Fils. Des de fa sis dies visc confinat amb la Bel, la meva companya, i els nostres fills (l’Aina, en Piu i la Paula) en un pis del barri vell de Balaguer. Al principi ens avorríem i estàvem neguitosos. Trobàvem a faltar les llargues caminades pels paratges preciosos de la Noguera! Dimecres ens va trucar la Irene, una amiga que és assistent d’infermeria a l’Arnau de Vilanova de Lleida, i ens va dir: “No sabeu pas la sort que teniu d’estar tancats a casa! A l’hospital anem de bòlit i els malalts pateixen molt, el millor favor que ens podeu fer és quedar-vos ben quiets!”

Immediatament, vam convocar una reunió familiar. Vam decidir començar una col·lecció de papallones de paper! Tenim traça per les manualitats, ves!, i ens calia un projecte en comú. La Paula volia tant sí com no que les nostres papallones tinguessin potes, però no se’ns va acudir cap material finíssim per fabricar-les. Ahir al vespre, jo estava tan engrescat retallant ales de papallona que em vaig descuidar de fer el sopar. Ja va anar bé perquè l’Aina, que tot just té onze anys, va anar tota sola a la cuina i va preparar les primeres truites de la seva vida! N’hi va haver de fades i de salades, de cremades i de crues, però tots vam estar molt contents de la seva iniciativa.

Després de tres tardes fent papallones a dojo, ja en tenim tres àlbums plens (àlbums d’aquells d’abans, que van quedar per vestir sants quan va arribar la fotografia digital). La majoria són molt acolorides i d’ales grans, però també n’hi ha de petitones marronoses, com les nocturnes. La Bel i les nenes intenen imitar les que troben dibuixades en llibres i enciclopèdies o a internet. En Piu, que té molta imaginació, se les inventa totes i li queden precioses. En va pintar una amb diferents tons de verd i groc superposats, de manera que quan la mous sembla que es camufli perquè no se la mengin els seus depredadors!

Aquest matí, tot esmorzant, la Paula ha tingut una gran idea! Immediatament, hem trucat a la Irene i li hem explicat: “Et deixarem una bossa de paper plena de papallones de colors per als malalts del teu hospital. Ja que convé que estiguem tancadets a casa, deixa’ns que us ajudem així!”