Múscul

Aquest confinaconte potser no cal que el llegiu a la mainada, si en teniu...

Quina trastada! M’ha tocat passar el confinament dels pebrots amb la meva ex, al pis de 65 m² que havia estat el nostre niuet d’amor. Des de la trencadissa de fa tres mesos –de la relació i dels plats que ens vam tirar pel cap, literalment−, és com Berlín entre els 60s i els 80s. Ella s’ha quedat l’habitació, amb balcó. Jo m’he instal·lat al que havia estat l’estudi –bé, en dèiem l’estudi, més aviat era l’habitació dels mals endreços. Perquè pugui fumar a l’exterior, m’ha concedit l’ús preferent –que no exclusiu− del safareig del pati interior. Durant el mes de març em va retreure mantes vegades que hagués trigat tant a buscar un pis nou –“Però tu te’n recordes de com estaven els preus, Eva? Creus que tenia ganes de quedar-me un sol dia més aquí amb tu?” Vam decidir arxivar aquest tema, per evitar mals majors.

Intentem no coincidir a la zona del rebost-cuina-menjador-sala d’estar –potser no va ser gaire bona idea, la de tirar envans a terra! Si ens hi trobem, conversem amb desgana, però civilitzadament. Un dia ella estava asseguda al sofà, amb la mirada clavada a la tele, fingint que no s’adonava que jo feia un mos a la taula –que és a dos pams! Després de rentar el plat, me li vaig apropar, pensant que podíem veure junts el programa i, quan encara no m’havia començat a inclinar, va dir amb una veu gèlida: “Ni ho intentis! Et conec com si t’hagués parit i Sé el que busques! Estàs malalt, Rafa, això teu és obsessiu! Si a la meva feina sabessin amb qui he estat vivint aquests anys, i sense casar-nos!”

Està boja, està paranoica. No només amb el ‘què diran?’ i amb el virus dels pebrots –es fa portar les comandes a domicili per no haver de posar els peus al carrer! També amb la idea que jo només tinc una cosa al cap: el sexe. Aquell dia del sofà, no vaig poder evitar cridar-li: “Jo dec pecar per excés, però tu per defecte, no sé què és pitjor! Per viure així podries fer-te monja de clausura! De passada, tindries la feina a casa!”

El mes de febrer va ser fabulós per a mi. Em vaig dir: “Rafa, si t’ho vols muntar bé, has d’estar en forma! Una hora de gym al dia i dues sessions de sexe setmanals com a mínim! Hi ha un múscul que cal cuidar especialment, que no falli el dia que més el necessitis!” Vaig actualitzar el perfil de Tinder i em vaig llançar a la caça de femelles, aparellades o desaparellades. La temperatura a Barcelona era bona i la gent tenia ganes de gresca. El meu Tinder estava roent, com jo mateix! Vaig conèixer taaanta gent!!! La primavera s’havia avançat, sens dubte! Quan es va saber que el virus havia arribat a la ciutat, em vaig dir: “Rafa, si això fos un bingo, no tindries una fila, sinó el cartró sencer!: la Xina –em consolava pensar que és un país molt gran−, Corea del Sud, l’hermètic Iran –tot i que les iranianes no són gens gens tancades!−, el nord d’Itàlia...”. A l’Eva no li’n vaig dir res, és clar. Però no calia. Vaig començar a trobar missatges al bany: “Ets un porc, espero que et rentis bé quan tornis al pis”; “Rafa, si portes el virus a casa ET MATARÉ!!!”

Des que estem enclaustrats, intento mantenir les rutines de sempre. A la feina, com que sóc metòdic de mena, ho tinc tot controlat. Per sort, m’estalvio moltes reunions amb clients, els cafès de màquina, les converses banals amb companys que no m’han importat mai un rave... Al Tinder, molta converseta de preescalfament –perquè a elles els agrada, i un dia tornarem a sortir del cau!− i vídeos domèstics, cada vegada més explícits i millor enfocats. Però jo necessito tocar carn fresca, què voleu que hi faci! O, com a mínim, veure'n! Cada vegada que baixo al carrer a comprar –perquè ens hem partit la nevera i el congelador−, no em perdo ni un detall dels meus objectius més pròxims. Així, ja sé que la Laura del Novavenda fa torns de matí les setmanes imparells, de dilluns a dissabte; després reposa quaranta-vuit hores i, les setmanes parells, comença de tardes, només de dilluns a divendres; descansa el cap de setmana i reprèn el torn de matins. Així, si he d’anar a la Farmàcia, les setmanes imparells em convé la Planas pels matins, per trobar-hi la Susi; les setmanes parells, en canvi, m’arribo a la Guardiola, per veure la Sònia. La Sònia, per cert, crec que serà la primera que caurà quan es relaxin les mesures de confinament! Li ho veig als ulls, enjogassats rera la pantalla facial de PVC que li fan portar ara, per sobre de la mascareta.