Petites transgressions (autora: Anna Repullo i Grau)

L'Anna porta una colla d'anys instal·lada a Brussel·les amb la seva família. Coneix les interioritats de les institucions de la UE. Sortosament, la grisor del plat pays i de les oficines comunitàries no li ha tret ni la fantasia ni les ganes d'escriure!

Sabeu aquelles ampolles, pots, potets i potirons que teniu arraconats al fons de l’armari del lavabo ? Penseu per un moment com deu ser la seva vida. Imagineu-vos com deu ser estar-se anys i panys tancat en un armari. Això sí que és un confinament, i la resta són bajanades! Quants cops deuen haver sentit les pessigolles d’algú llegint les instruccions d’ús, que tot seguit ho deixa córrer. Semblava una utopia tenir el temps de deixar reposar un producte a la cara, els cabells o el cos durant 15 o 20 minuts.

D’ençà unes quantes setmanes tot s’ha capgirat i han canviat les tornes, també dins els armaris. Les cremes de mans comparteixen confidències amb les cremes de peus: – Ha estat màgic, li han quedat les mans suaus com la seda, exclama l’una. – Doncs jo amb una sola aplicació li he deixat els peus com els d’un nadó, replica l’altra. Els exfoliants i acondicionadors s’han de pessigar per poder-s’ho creure: – Ai quan m’ha passat l’aigua per sobre he tingut una revelació, exclama l’un. – No me’n parlis, quina experiència mística, afegeix l’altre.

Però no sempre plou a gust de tothom. El desodorant, que sempre havia estat l’estrella i se les vantava de ser imprescindible, s’enfila per les parets: – Però es pot saber què ha passat? Malaguanyada la meva olor irresistible, el meu tacte sensual, que ja no puc fer gaudir a ningú, es lamenta. – Ja li està bé, per arrogant. Quin paio, mai no va tenir ni un bri de solidaritat amb els altres quan anaven maldades. Doncs ara, que s’hi posi fulles!, concorren tots els companys d’armari.

Al desodorant li ha sortit un altre competidor, que amenaça de fer-se el rei. Es tracta d’un esprai molt estrany que dóna color a una part dels cabells. Als cabells blancs en particular, que s’han fet els amos des que la perruquera no els fa la guitza de seguida que treuen el nas. Tots coincideixen en què aquest és clarament un oportunista, amb un futur molt incert. Mentrestant ell aprofita el seu minut de glòria.

En tot cas, aquest confinament ha fet canviar les jerarquies a l’armari i les prioritats en general. Aixó sí, segurament mai no havíem tingut els cabells tan suaus i esponjosos, i la pell tan hidratada, exfoliada i lluminosa!