Mems

Torna la Vicenteta, personatge del confinaconte més llegit: La Rifa!

-R. “Vejam, Vicenteta, abans d’anar al menjador tenim mitja hora per fer exercicis mnemotècnics...”

-...

-R. “Exercicis de memòria, vull dir, no us en recordeu que us els faig jo mentre no torni a venir la Sílvia?”

-V. “És clar que me’n recordo, espavilem que he d’acabar aquest tapete!”

-R. “Farem un memory d’animals. Jo posaré vint-i-quatre cartronets girats sobre la taula i i haureu d’anar voltant-los de dos en dos, intentant fer parelles...”

-V. “El memory l’hi faig jo a la meva besnéta quan em ve a veure, Roger! Qualsevol diria que em veus molt vella!”

-R. “Als vostres cent dos anys, esteu a la quarta o la cinquena joventut, Vicenteta!”

-V. “Tinc el cap prou clar, trobo, com la mare i l’àvia a la meva edat... al cel sien!”

-R. “És clar... Doncs farem una altra activitat... Vejam... digueu-me quins mems d’això del coronavirus recordeu haver rebut al mòbil des que no podeu sortir de la residència”

-V. “Què són mems?”

-R. “Les tonteries aquestes amb imatges i lletres que la gent envia al telèfon... de vegades també tenen veus o sorollets”

-V. “No sé pas qui se’ls deu inventar!... I els acudits d’abans tampoc sé d’on devien sortir... I tants ninots grocs que posa la gent als güatsaps, uns que somriuen i els altresque somiquen, sembla que tothom s’hagi tornat liró...”

-R. “Liró? No us ho havia sentit a dir mai”

-V. “Liró, tral·liro, lai-trum, o de les ànimes oiu... Ximple, beneit, deus dir tu! O potser dius tontet...”

-R. “Quin repertori, Vicenteta! Us agraden a vós, els mems aquests?”

-V. “Oh! N’hi ha que sí i n’hi ha que no, com tot a la vida! Alguns són força poca-soltes...”

-R.”Però en recordeu algun? Em penso que em voleu despistar per no fer l’exercici de memòria...”

-V. “Acabarem abans si em deixes mirar el mòbil, els trobaré en un santiamén”

-R. “No! Precisament l’exercici és de retentiva, he de comprovar si us fixeu en les coses”

-V. “Sí! M’he fixat que estàs més content, des de fa uns dies... Potser has trobat xicota finalment?”

-R. “Au, Vicenteta, ja xerrarem un altre dia. Si em digueu cinc mems us deixaré fer les vostres coses. No cal pas que me’ls expliqueu amb pèls i senyals...”

-V. “Els primers dies n’hi va haver molts amb rotllos de paper de wàter. Com si fos or i la gent no s’hi hagués d’eixugar mai més el cul! Renoi, quina obsessió que els va agafar”!

-R. [Rient] “Au, algun altre”

-V. “Els de gossos llassats de tant sovint que els treien a passejar els seus amos...”

-R. “Sí, i no només els amos! També amics i veïns que potser no els havien saludat mai a l’ascensor! Hi ha hagut gent que fins i tot ha adoptat gossos per tenir l’excusa de sortir a passejar al carrer, Vicenteta”

-V. “Valga’m Déu! Jo que creia haver-ho vist tot en aquesta vida...”

-R. “Au, no us despisteu. Alguns altres mems?”

-V. “Jo no em despisto mai! Els primers dies hi havia gent fent de tot a les seves cases per no ensopir-se. Un remenava els fogons i feia música, no el vaig acabar d’entendre... un italià feia ioga amb el seu gosset –que el seguia en tots els estiraments!−...”

-R. “Aquest de l’italià no el vaig veure...”

-V. “Ja te’l passaré, em va fer riure molt! I els de pingüins els has vistos?”

-R. “Un amb cresta de colorins que feia bots mig desesperat... que me va a da’ un chungo, quiero salí de caaasa...?”

-V. “Sí! I l’altre! T’has perdut el que canta Resistiré... el seu veí me li fum una patacada a l’esquena que el fa caure enmig del gel... m’han entretingut molt, aquests...”

-R. “Bé, veig  que no hem pas de patir per la memòria. Em rento les mans i vaig a veure la Paquita a la terrassa”

-V. “No vaig pas bruta, jo! I, tapat com vas, amb aquesta mena d’escafandre, ho tens difícil per infectar-te. Has vist el memo de la dona que lliga els nens a terra per treballar des de casa? Que la gent ni treballa ni res, si s’està tot el dia amb la tele...”

-R. “No és pas que mirin la tele, en diuen teletreballar perquè treballen a distància...”

-V. “Tampoc me’n recordaré, no t’hi escarrassis. I el del rei Juan Carlos amb la mascareta posada a sota la cintura, on no toca, però que a ell li agrada que li toquin... Ja m’entens, oi”

-R. “Crec que no el vaig pas rebre”

-V. “I el de les potes de pollastre escaldades, de tant rentar-se les mans...”

-R. “Caram Vicenteta, m’esteu impressionant! Em sap greu que se m’acabarà el torn...”

-V. “Vols que t’ho digui, Roger? Ara Trobo que tant la freqüència com l’enginy de les coses aquestes han baixat. La gent està molt moixa, sense sortir de casa, no trobes? Tan bé que estarien aquí amb nosaltres!”

-R. “Au, cuideu-vos molt i fins demà”

-V. “Roger, demà, quan tornis, em podràs dur unes cigarretes? No he fumat mai, jo, però he llegit al diari que... i no sé si refiar-me’n”