L'home del puro
“...Al principi del confinament, el vaig veure un grapat de dies al carrer de casa, dues portes més avall de la nostra. A les onze del matí, tant si feia sol com núvol, fins i tot si roinejava, sortia a fumar-se un puro monumental que empestava l’aire durant molta estona. Es movia poc de la llinda de la seva porta forana: quatre passes amunt, quatre avall, aturant-se de tant en tant, assaborint cada calada com si fos la darrera. Visiblement, a la seva ànima lliure no li importaven les restriccions ni li feien por les multes. Li devien pesar poc la percepció i la pressió socials: ningú no el coneixia; amb prou feines retornava les salutacions , amb paraules escasses i poc intel·ligibles. No vaig saber quants anys posar-li –setanta llargs? Rera una barba blanca descuidada, brillaven uns ulls clars i menuts i una cara enjogassada, de murri, com la que li recordo a l’avi quan havia fet una trapelleria . Les setmanes següents, la telefeina em va tenir clavat davant l’ordenador sense
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada