Definició

-

Confinaconte n. m. 

Conte per a tots els públics adaptat a les circumstàncies del confinament decretat per l'estat d'alarma del RD 463/2020 de 14 de març. Sovint és políticament incorrecte. N'hi ha d'àcids, ensucrats, còmics, de suspens... Les seves pautes (si escau, transgredibles) són: brevedat; s'escriu d'una sola tirada; pessics de fantasia; to constructiu; mencionar algun/a professional que ho estigui donant tot pel comú. Tothom, petit o gran, pot escriure'n o il·lustrar-ne un, o més.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una horeta (autora: Marta Capell)

-
L'autora de  TAC TAC TAAC TAC TAC TAC  ens regala un nou conte per celebrar Santa Gemma! 😘 Dos, quatre, sis, set. Tres més i els podré portar demà al matí. Amb una horeta els puc tenir. Ja són les dotze. Estaré tan cansada que dormiré seguit. Puc fregar-me els ulls tranquil.la. Sóc a casa, mans netes. Les lentilles m’estan matant. Quants anys deu fer que no en duia... abans dels nens, crec. No sento res. Hauria d’anar a veure si la Bruna ha tancat el mòbil, que ja és tard. Mama, però tothom està xerrant ara, em dirà. Són com vampirs que reneixen de nits. I ens xuclen les forces de dia. Sembla que s’hagi de menjar el món però està espantada. Té por de la Covid. I no se m’acosta. Em mira de reüll mentre em despullo quan arribo i bullo a 60º pell i roba. Ara hi aniré. Amb sort em farà un petonet. De quin color li faig a la Sílvia? Segurament si li faig de cors me’l fotrà pel cap. Per ella gorret d’en Mickey Mouse. Li ressaltaran els llavis vermells que té. No conec cap argen...
Llegeix-lo »

TAC TAC TAAC TAC TAC (autora: Marta Capell)

-
Un text exquisidament sensual  perqùe els lectors de Confinacontes celebreu Sant Jordi com cal  (sense la ressaca del protagonista, si pot ser)...  La Marta Capell, a més d'escriure, és arquitecta (concretament, calculista d'estructures) Sent la respiració de l’Helena al seu costat i unes petites punxades sobre les orelles. El vi d’ahir al vespre. S’hauria de llevar. Es dutxarà i s’asseurà davant el teclat. Van començar d’hora a beure, amb Vivaldi. La primavera. Era com un diumenge al matí a casa els pares, mentre es feia el sofregit de l’arròs.   Va fer teatre. I ell n’era l’actor principal. Va ser un concert amb orquestra. I ell n’era el director. Ella se’l mirava amb la copa a la mà i un ble de cabells sobre els ulls, entre encuriosida i   sorneguera. Li seguia les passes per la cuina amb la mirada. Ara a un costat. Ara a l’altre. Potser va ser un ballet. I ell, el ballarí estrella seguint el ritme de la música, ganivet en mà.   Primer la ceba...
Llegeix-lo »

La rifa

-
Des que es va decretar el confinament, no he deixat d’anar ni un dia a treballar a la residència d’avis. El meu torn comença a les sis i no paro quiet ni un moment fins a les dues. A primera hora cal netejar –millor dit, tornar a netejar– els espais comuns, revisar les pautes de medicaments i comprovar que a la cuina no hi falti de res. Aprofitant l’avinentesa, faig un cafè ràpid amb la Montse i la Dolo, que fumen d’amagatotis al cel obert. Acte seguit, anem despertant els residents. Els ajudem amb la higiene diària, els estiraments i la roba. Després els duem al menjador i, quan han acabat d’esmorzar, els acompanyem a la sala on tenen els diaris i els jocs. Sobre les deu del matí, comencem a preparar la rifa del migdia, que s’ha convertit en el moment més esperat de la casa! Poseu-vos a la nostra pell: els avis no poden estar a menys d’un metre i mig de distància –només fem una excepció amb uns que començaven a festejar –; convé que toquin poques coses perquè no tenim temps d’ana...
Llegeix-lo »