Definició

-

Confinaconte n. m. 

Conte per a tots els públics adaptat a les circumstàncies del confinament decretat per l'estat d'alarma del RD 463/2020 de 14 de març. Sovint és políticament incorrecte. N'hi ha d'àcids, ensucrats, còmics, de suspens... Les seves pautes (si escau, transgredibles) són: brevedat; s'escriu d'una sola tirada; pessics de fantasia; to constructiu; mencionar algun/a professional que ho estigui donant tot pel comú. Tothom, petit o gran, pot escriure'n o il·lustrar-ne un, o més.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Superstar (autora: Estrella Bosch i Capdeferro)

-
Confinaconte escrit des del cor del Barri Vell de Girona per l'Estrella Bosch i Capdeferro, que té 12 anys acabats de fer (!) S'hi han introduït poquíssims canvis, bàsicament petites esmenes de puntuació (signes i accents). Avís per als impacients: no tingueu pressa per conèixer el protagonista del text!  Ens convoquen a tots a la segona pantalla a les 9 en punt. Em poso al meu lloc. Tot seguit, ens expliquen que esta passant una cosa que es diu confinament, que bàsicament consisteix en què la gent es tanqui a casa. Ja hi som tots! Veig com qui tinc a la dreta treu la llengua com si fos a una foto i, per l’altra banda, el de la meva esquerra està ben al·lucinat! En canvi, però, el de sota meu ho està celebrant com si acabés de fer anys amb un barret de festa i serpentines pertot arreu. De cop, se sent   pels altaveus: “B2! Et necessiten per reacció d’un meme ”, i ell marxa. Així és la nostra feina, vull dir meva i dels meus companys, encara que aquesta és la primera vegada...
Llegeix-lo »

La rifa

-
Des que es va decretar el confinament, no he deixat d’anar ni un dia a treballar a la residència d’avis. El meu torn comença a les sis i no paro quiet ni un moment fins a les dues. A primera hora cal netejar –millor dit, tornar a netejar– els espais comuns, revisar les pautes de medicaments i comprovar que a la cuina no hi falti de res. Aprofitant l’avinentesa, faig un cafè ràpid amb la Montse i la Dolo, que fumen d’amagatotis al cel obert. Acte seguit, anem despertant els residents. Els ajudem amb la higiene diària, els estiraments i la roba. Després els duem al menjador i, quan han acabat d’esmorzar, els acompanyem a la sala on tenen els diaris i els jocs. Sobre les deu del matí, comencem a preparar la rifa del migdia, que s’ha convertit en el moment més esperat de la casa! Poseu-vos a la nostra pell: els avis no poden estar a menys d’un metre i mig de distància –només fem una excepció amb uns que començaven a festejar –; convé que toquin poques coses perquè no tenim temps d’ana...
Llegeix-lo »

TAC TAC TAAC TAC TAC (autora: Marta Capell)

-
Un text exquisidament sensual  perqùe els lectors de Confinacontes celebreu Sant Jordi com cal  (sense la ressaca del protagonista, si pot ser)...  La Marta Capell, a més d'escriure, és arquitecta (concretament, calculista d'estructures) Sent la respiració de l’Helena al seu costat i unes petites punxades sobre les orelles. El vi d’ahir al vespre. S’hauria de llevar. Es dutxarà i s’asseurà davant el teclat. Van començar d’hora a beure, amb Vivaldi. La primavera. Era com un diumenge al matí a casa els pares, mentre es feia el sofregit de l’arròs.   Va fer teatre. I ell n’era l’actor principal. Va ser un concert amb orquestra. I ell n’era el director. Ella se’l mirava amb la copa a la mà i un ble de cabells sobre els ulls, entre encuriosida i   sorneguera. Li seguia les passes per la cuina amb la mirada. Ara a un costat. Ara a l’altre. Potser va ser un ballet. I ell, el ballarí estrella seguint el ritme de la música, ganivet en mà.   Primer la ceba...
Llegeix-lo »