Definició

-

Confinaconte n. m. 

Conte per a tots els públics adaptat a les circumstàncies del confinament decretat per l'estat d'alarma del RD 463/2020 de 14 de març. Sovint és políticament incorrecte. N'hi ha d'àcids, ensucrats, còmics, de suspens... Les seves pautes (si escau, transgredibles) són: brevedat; s'escriu d'una sola tirada; pessics de fantasia; to constructiu; mencionar algun/a professional que ho estigui donant tot pel comú. Tothom, petit o gran, pot escriure'n o il·lustrar-ne un, o més.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Diumenge

-
Em situo en una banda de la plataforma sobre el riu, on fa anys hi havia hagut un quiosc. He arribat mig minut tard, espero que no m’hagi deixat plantat. Duc un parell de bosses discretes, ni massa grans ni massa petites, i diners en metàl·lic. “Ara tothom vol pagar amb tarjeta, però amb nosaltres no es pot, per raons òbvies, hehehe”, em va dir. Malgrat que fa fresca i hi ha corrent, intento no moure’m gaire per no aparentar nerviosisme. Sempre m’han dit que sóc un cul inquiet, ara no he de donar la nota. Passa un cotxe amb els vidres fumats, noto que el conductor em clava els ulls. No crec pas que sigui ell. Tampoc ho puc saber, no l’he vist mai. Només he vist un nom i un número en un rètol enigmàtic, però prou eloqüent. I no m’he pogut estar de trucar. Si algú de casa s’assabentés del que estic fent, em cauria una esbroncada de primera. Intento no pensar-hi... Premo les bosses ben fort, implorant que el tal Grau –nom o cognom?− arribi d’una vegada per totes , m’acompany...
Llegeix-lo »

Superstar (autora: Estrella Bosch i Capdeferro)

-
Confinaconte escrit des del cor del Barri Vell de Girona per l'Estrella Bosch i Capdeferro, que té 12 anys acabats de fer (!) S'hi han introduït poquíssims canvis, bàsicament petites esmenes de puntuació (signes i accents). Avís per als impacients: no tingueu pressa per conèixer el protagonista del text!  Ens convoquen a tots a la segona pantalla a les 9 en punt. Em poso al meu lloc. Tot seguit, ens expliquen que esta passant una cosa que es diu confinament, que bàsicament consisteix en què la gent es tanqui a casa. Ja hi som tots! Veig com qui tinc a la dreta treu la llengua com si fos a una foto i, per l’altra banda, el de la meva esquerra està ben al·lucinat! En canvi, però, el de sota meu ho està celebrant com si acabés de fer anys amb un barret de festa i serpentines pertot arreu. De cop, se sent   pels altaveus: “B2! Et necessiten per reacció d’un meme ”, i ell marxa. Així és la nostra feina, vull dir meva i dels meus companys, encara que aquesta és la primera vegada...
Llegeix-lo »

Puzzle

-
Tot arreglant armaris, la Cèlia i en Ramir van trobar un puzzle per estrenar. Constava de mil peces. Reproduïa “La persistència de la memòria”, de Dalí. El quadre dels rellotges tous, per entendre’ns. L’activitat no podia ser més adequada per entretenir-se durant el confinament. I el tema era d’allò més escaient: si una cosa ha demostrat el covid19 és la relativitat del temps. Si no teniu present el quadre, mireu-lo sisplau : peces negres, igualment negres, exactament de la mateixa negror, indistingibles les unes de les altres, ocupen una sisena part de la seva superfície. Després d’un grapat d’hores lluitant contra el puzzle, la Cèlia i en Ramir amb prou feines havien col·locat la meitat de les peces perifèriques −les més fàcils−, una seixantena a tot estirar. N’estaven ben tips, però fingien entusiasme per no desanimar-se mútuament. Ella es va dir: aquesta nit, quan en Ramir dormi, ocultaré deu o vint peces i demà li preguntaré “tu creus que hi són totes”? Quan les comptem...
Llegeix-lo »