TAC TAC TAAC TAC TAC (autora: Marta Capell)
Un text exquisidament sensual perqùe els lectors de Confinacontes celebreu Sant Jordi com cal (sense la ressaca del protagonista, si pot ser)... La Marta Capell, a més d'escriure, és arquitecta (concretament, calculista d'estructures) Sent la respiració de l’Helena al seu costat i unes petites punxades sobre les orelles. El vi d’ahir al vespre. S’hauria de llevar. Es dutxarà i s’asseurà davant el teclat. Van començar d’hora a beure, amb Vivaldi. La primavera. Era com un diumenge al matí a casa els pares, mentre es feia el sofregit de l’arròs. Va fer teatre. I ell n’era l’actor principal. Va ser un concert amb orquestra. I ell n’era el director. Ella se’l mirava amb la copa a la mà i un ble de cabells sobre els ulls, entre encuriosida i sorneguera. Li seguia les passes per la cuina amb la mirada. Ara a un costat. Ara a l’altre. Potser va ser un ballet. I ell, el ballarí estrella seguint el ritme de la música, ganivet en mà. Primer la ceba...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada