La rifa
Des que es va decretar el confinament, no he deixat d’anar ni un dia a treballar a la residència d’avis. El meu torn comença a les sis i no paro quiet ni un moment fins a les dues. A primera hora cal netejar –millor dit, tornar a netejar– els espais comuns, revisar les pautes de medicaments i comprovar que a la cuina no hi falti de res. Aprofitant l’avinentesa, faig un cafè ràpid amb la Montse i la Dolo, que fumen d’amagatotis al cel obert. Acte seguit, anem despertant els residents. Els ajudem amb la higiene diària, els estiraments i la roba. Després els duem al menjador i, quan han acabat d’esmorzar, els acompanyem a la sala on tenen els diaris i els jocs. Sobre les deu del matí, comencem a preparar la rifa del migdia, que s’ha convertit en el moment més esperat de la casa! Poseu-vos a la nostra pell: els avis no poden estar a menys d’un metre i mig de distància –només fem una excepció amb uns que començaven a festejar –; convé que toquin poques coses perquè no tenim temps d’ana...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada