confinacontes

L'autora de  TAC TAC TAAC TAC TAC TAC  ens regala un nou conte per celebrar Santa Gemma! 😘 Dos, quatre, sis, set. Tres més i els podré portar demà al matí. Amb una horeta els puc tenir. Ja són les dotze. Estaré tan cansada que dormiré seguit. Puc fregar-me els ulls tranquil.la. Sóc a casa, mans netes. Les lentilles m’estan matant. Quants anys deu fer que no en duia... abans dels nens, crec. No sento res. Hauria d’anar a veure si la Bruna ha tancat el mòbil, que ja és tard. Mama, però tothom està xerrant ara, em dirà. Són com vampirs que reneixen de nits. I ens xuclen les forces de dia. Sembla que s’hagi de menjar el món però està espantada. Té por de la Covid. I no se m’acosta. Em mira de reüll mentre em despullo quan arribo i bullo a 60º pell i roba. Ara hi aniré. Amb sort em farà un petonet. De quin color li faig a la Sílvia? Segurament si li faig de cors me’l fotrà pel cap. Per ella gorret d’en Mickey Mouse. Li ressaltaran els llavis vermells que té. No conec cap argen...

Un text exquisidament sensual  perqùe els lectors de Confinacontes celebreu Sant Jordi com cal  (sense la ressaca del protagonista, si pot ser)...  La Marta Capell, a més d'escriure, és arquitecta (concretament, calculista d'estructures) Sent la respiració de l’Helena al seu costat i unes petites punxades sobre les orelles. El vi d’ahir al vespre. S’hauria de llevar. Es dutxarà i s’asseurà davant el teclat. Van començar d’hora a beure, amb Vivaldi. La primavera. Era com un diumenge al matí a casa els pares, mentre es feia el sofregit de l’arròs.   Va fer teatre. I ell n’era l’actor principal. Va ser un concert amb orquestra. I ell n’era el director. Ella se’l mirava amb la copa a la mà i un ble de cabells sobre els ulls, entre encuriosida i   sorneguera. Li seguia les passes per la cuina amb la mirada. Ara a un costat. Ara a l’altre. Potser va ser un ballet. I ell, el ballarí estrella seguint el ritme de la música, ganivet en mà.   Primer la ceba...