Una horeta (autora: Marta Capell)

L'autora de TAC TAC TAAC TAC TAC TAC ens regala un nou conte per celebrar Santa Gemma! 😘

Dos, quatre, sis, set. Tres més i els podré portar demà al matí. Amb una horeta els puc tenir. Ja són les dotze. Estaré tan cansada que dormiré seguit. Puc fregar-me els ulls tranquil.la. Sóc a casa, mans netes. Les lentilles m’estan matant. Quants anys deu fer que no en duia... abans dels nens, crec. No sento res. Hauria d’anar a veure si la Bruna ha tancat el mòbil, que ja és tard. Mama, però tothom està xerrant ara, em dirà. Són com vampirs que reneixen de nits. I ens xuclen les forces de dia. Sembla que s’hagi de menjar el món però està espantada. Té por de la Covid. I no se m’acosta. Em mira de reüll mentre em despullo quan arribo i bullo a 60º pell i roba. Ara hi aniré. Amb sort em farà un petonet. De quin color li faig a la Sílvia? Segurament si li faig de cors me’l fotrà pel cap. Per ella gorret d’en Mickey Mouse. Li ressaltaran els llavis vermells que té. No conec cap argentina menys argentina que la Sandra, però amb tot això, estic contenta, ens hem tornat a trobar. Estem juntes lluitant pel mateix sense saber encara molt bé com, amb una mascareta i uns guants. I ara amb els meus gorrets. A la sessió de les nou hi som totes. Si m’espero a les  onze potser no. Demà en Robert ens dóna les instruccions per les visites domiciliàries. La gometa aquesta del darrera, un encert. A la Queta li agafarà bé els rissos. Per ella, de cors roses. Els hi dono jo, que no escullin elles. En Robert, s’haurà d’esperar i després que ens expliqui el que vulgui, sobre què pensen els de dalt, que hem de fer els d’aquí baix. Avui en tota la tarda no he vist riure la Lia. Ja deu dormir segur. Li convé una volteta amb amigues per Sant Climent, ja. Quan deu faltar. Demà tornant podria mirar si trobo crema d’ametlles i fem galetes juntes. Visites domiciliàries. I que hi anem dos. I ens haurem de posar l’escafandre i anar dues al mateix cotxe. I carretejar la bàscula pel bebè. I posar-la on, a casa de qui. En Robert, aquests dos últims mesos no escolta. Hem de fer el que diuen els de dalt. Va tan perdut com nosaltres. Però sense escafandre. Dijous entregar el vídeo-repte del superheroi del Covid del Biel. La Bruna s’ha passat la tarda editant-lo. I reien junts. Quina efímera estampa. I l’últim, per la infermera de neonats i ja acabo. Tela de nuvolets blau cel. Demà em toca respiratori. Au, tot l’equipament i les lentilles. I buscar la mirada espantada del nen que no sap qui se li acosta dins aquella disfressa impermeable. Almenys no em queda la gola seca de quan toca consulta telefònica. En Pere m’està esperant. Té el llum encès. Ja acabo i hi vaig. Ell sí que està esgotat. Hauríem de mirar d’estirar el wifi fins l’habitació i que s’hi tanqui una estona cada tarda.

Notificació: “Sanidad reconoce preocupación por el aumento de contagios en niños“.

L’àvia diu que si menges una poma al dia no vas a cal metge. Crema d’ametlles i pomes Golden.