A l'internet

Aquesta família de pare (P), mare (M) i fill (F) s'assembla sospitosament a la de L'excel interminable...

P. “Que bona que és aquesta sopa, Dolors! Per llepar-s’hi els dits!”

F. “És de sobre, pare, l’has tornar a vessar...” 

P. “Estic entusiasmat, això de l’internet m’està obrint taaantes portes! No hauria dit mai que estaria tan bé tancat a casa! Per a mi, ja ens poden deixar a la fase zero uns dies més...”

M. “Faries bé de sortir a passejar amb mi als matins, Santiago. Entre les estones que passes treballant i les que mires la cadena aquesta de continguts culturals, no fas exercici ni et toca el sol”

P. “Sí, ja vindré amb tu, un dia d’aquests. És que no et pots imaginar tot el que aprenc a la pantalla del portàtil! Més que no pas ramblejant!”

F. “Per què no fas servir l’ordenador gran, almenys, que no hi deixaràs la vista? Es veu que els portàtils ocasionen males postures... Tret que hi posis un o dos paquets de folis a sota, com el President Torra a la Casa dels Canonges... Ho vau veure? Quina kutrada...”

P. “No comencis amb la teva fòbia cap al món postconvergent, que encara ens queden molts dies de convivència, em temo...”

M. “El teu pare té raó, Sergi. Avui no, sisplau, tinguem el diumenge en pau. És la treva setmanal...”

P. “Doncs sí, tu, aquesta cadena cultural m’ha fet client Premium i m’envia reportatges a totes hores! Que bé, eh? No sé pas quin mirar primer...”

F. “Vols dir que has passat per caixa, vaja... [amb aire sorneguer, cantusseja la musiqueta d’una màquina escurabutxaques]”

P. “Oh! Em van escriure que només hi ha cinquanta persones cada dia que rebin aquest honor de poder veure totes les novetats!”

F. [Gairebé inaudible] “Serà gamarús...”

P. “Anit em vaig ficar al llit a les dues, tu! Cada dia em costa més anar a dormir! Feien un reportatge d’Angola amb en Lobo Antunes, un escriptor portuguès”

M. “No va morir? Potser el confonc...”

P. “No ho sé. Bé, eren els records d’en Lobo Antunes aquest, de quan Angola era colònia portuguesa... Els negritos s’hi van fer amb les dents i els van fer fora! A fe que els portuguesos els havien ajudat molt, i havien construït uns edificis preciosos, semblants als de Lisboa.”

F. “Els teus amics portuguesos als negritos, com els anomenes tu, també els van birlar els recursos naturals, no et fot! La guerra civil que van deixar rera seu va devastar el país! Això no t’ho va explicar, el teu super documental?”

M. “Sergi, no aixequis la veu al teu pare!”

P. “I de Jamaica què me’n dieu? Van voler treure un profit tan intensiu del sòl que el van arruïnar... I ara han recorregut a científics de tot el món perquè els ajudin a recuperar-lo, altrament se’ls moren els arbres i no els creixen els cultius... algú altre haurà de produir plàtans per a mig món”

F. “És ben curiós que a Cuba no els hagi passat... La Revolució dels anys 50 no hi deu pas tenir quelcom a veure, oi?”

M. “Sergi, no siguis maniqueu, sisplau... El Che i en Fidel Castro van canviar una dictadura per una altra... No hi ha cap règim totalitari respectable ni, de dretes ni d’esquerres...”

P. [Segueix amb els seus reportatges, aliè al debat sobre models econòmics i socials] “Oh! I parlant d’arbres i de dictadures, a Katin, sota uns boscos immensos de coníferes, hi ha unes fosses on van trobar enterrats milers d’oficials polonesos... Durant molts anys van pensar que els havien matat els nazis, després va resultar que no, que ho havien fet els russos... Els conduïen en uns vagons de tren al peu d’on serien enterrats. Allà els disparaven un tret al cap amb una precisió absoluta i, apa, tornem-hi, més vagons i més remeses d’oficials...”

F. “Això mateix, els russos van ser els dolents, com sempre! Com s’ha sabut que no van disparar els nazis?”

P. “Uixxx, hi va haver dubtes i acusacions creuades... Sembla que els nazis havien fabricat les armes, més lleugeres i exactes que les d’abans, i les havien venut als russos... Són bons els alemanys, cal reconèixer-ho...”

M. [Amb la seva proverbial mirada analítica] “Sí, falsejant les emissions dels cotxes que fabriquen també... A l’hora de desentendre’s dels compromisos, en general! Heu vist la sentència del seu Tribunal Constitucional? Pot liquidar les polítiques de rescat financer del Banc Central Europeu... No sé pas com ens en sortirem...”

P. “N’hauríeu de mirar més, de documentals d’aquests que us dic... S’aprenen un munt de coses! Tantes que al final costa una mica de situar-les al mapa... A l’Equador hi ha un tren que va del nivell del mar a més de tres mil metres de distància... És clar, hi ha els Andes, allà... En un paratge escarpat que es diu La Nariz del Diablo, aquest tren ha de pujar quatre-cents metres de desnivell en només dos quilòmetres!... Als enginyers se’ls va acudir fer un zig-zag impressionant per superar-lo... Un dia hi hem d'anar... A cada colze del zig-zag hi ha una estació on van enterrar els cadàvers dels oficials assassinats, perquè ho van fer els russos, això... Com que el sòl era estèril, van enterrar cadàvers perquè fessin d’adob, i ara hi tornen a créixer els plàtans... Ho explicava en Lobo Antunes en persona, tu, que no és pas el mateix que en Saramago. Per cert, es va morir, en Saramago? No va pas ser de la covid, oi?”