Calvari

Dedicat al món de l'ensenyament, a les portes de l'emergència educativa 💪 

[A tres quarts de vuit del vespre, tres amics surten del punt de trobada habitual. Fa anys hi havia un quiosc on, camí de l’Institut, compraven revistes i caramels]

A. “Ufff! Quines ganes tenia d’estirar les cames! He tingut un dia complicadot a la facultat!”

B. “Ni me’n parlis, tu! A l’escola tenim l’equip docent i l’AMPA en peu de guerra! Fins i tot l’USTEC ha donat l’esquena a les mesures anunciades pel conseller!”

C. “Creia que anàvem a caminar per desconnectar de les cabòries de feina, precisament... Que bé que s’està al carrer abans que l’envaeixin els runners, oi?”

A. [Aliè al que ha dit C.] “Nosaltres al matí hem tingut una altra reunió amb l’equip deganal. Ens hi hem estat gairebé tres hores! No acabem de veure clar com farem les classes el proper curs...”

B. “Ja t’ho diré, jo! Si li fas cas al nostre conseller, fareu el doble de feina amb la meitat d’estudiants dins l’aula i l’altra meitat a casa...”

C. “Goita! Estan arrenglant força edificis de Les Pedreres, fa temps que no hi pujàvem, per aquí...”

A. [Tornant al tema educatiu] “Nosaltres tenim un debat molt intens: aplicarem una docència semipresencial o híbrida seqüencial? Si aconseguim encabir al migdia la franja d’optatives –millor encara si són dues subfranges!−, tindrem un model d’èxit garantit... Sempre i quan programem en setmanes alternes les activitats dels subgrups, que no seran necessàriament d’avaluació contínua, com abans, perquè als alumnes...”

B. “Has dit alumnes? Em pensava que a la uni estàveu més al dia! A nosaltres els psicopedagogs ens insisteixen dia i nit que parlem d’estudiants... Millor dit, de l’estudiantat, per qüestions de gènere”

C. “Aquí a la Ferradura no sé com van deixar-hi construir aquest nyap de casa. No trobeu que espatlla la vista sobre el barri vell?”

A. “Doncs, com us deia, al curs vinent ja no distingirem entre classes teòriques i pràctiques, sinó entre virtuals i presencials, i cada docent decidirà quan vol fer l’avaluació contínua, sinó...”

B. “Si no ho decidiu vosaltres us imposaran una norma de dalt que no us agradarà, per tant més val que busqueu el vostre propi model i aposteu per ell”

C. “Passant per aquest carreró anem trobant les diferents estacions del Via Crucis... Veieu aquestes rajoles? Representen la primera vegada que a Jesús li va caure la creu... Els penitents feien la seva pregària i seguien caminant fins a la propera estació”

A. “El rectorat ens ha carregat una bona creu, casum déna! No ens dona directrius clares, no sabem de quin mal hem de morir...”

B. “Potser millor així! Als d’educació infantil i primària les pautes que hem rebut són totalment inapropiades! Bargalló dimissió!”

C. “Mireu quina vista! Gaudiu de l’entorn, que en poques ciutats es poden fer passeigs tan macos a només deu minuts del centre! Aquell turó s’anomena la Muntanya de la O, hi heu pujat mai?”

A. “De la O o del 0? Un zero com un canuto, ens posaran els alumnes –perdó, l’estudiantat− a les avaluacions docents d’aquest trimestre! Quan a Fundamental Rights els vam parlar de fer open book exams gairebé se’ns van amotinar! Sort que hi ha delegats prou raonables...”

B. “Fundamental Rights? Open book exams? No ho sabeu dir en català, tot això? O en castellà, si voleu que aprenguin llengües...”

C. “Ja som a la darrera estació! I aquí al costat hi ha l’església del Calvari, on en temps dels nostres avis culminava l’itinerari pietós. Inspireu aquest aire pur de muntanya! I no patiu que tot anirà bé, homes de poca fe!...”

A. “Sí, esperem-ho. M’ha agradat molt, pujar aquí. Fa anys que no hi venia. Així demà a la videoconferència sobre horaris estaré més fresc, que tenim un repte enorme!”

B. “Jo tinc assemblea del sindicat, estem estudiant mesures de pressió... Què us sembla? On anem dijous vinent? Ara que estem en fase 1 podem sortir del terme municipal!”

C. “Eh... Hmm... Em sap greu, pels propers dies he fet plans! Aneu quedant vosaltres i quan tingui un vespre lliure ja us trucaré, entesos?”