Noves professions

[En un hipermercat de comarques, en Sergi, empenyent un carro dels grossos, enfila un passadís al costat de la sra. Peris –perdó, la Maite−]

-M. “... Doncs celebro fer la ruta plegats, confesso que em feia una mica d’aprensió venir tota sola”

-S. “No ha sortit de casa des que van ordenar el confinament?!”

-M. “Digue’m de tu, home! Si gairebé tenim la mateixa edat! I, aquí on em veus, jo tinc molta marxa!”

-S. [Murmura, mirant cap a una altra banda] “Podria ser la meva mare! No puc amb aquestes que van de joves i enrotllades...”

-M. “D’això que preguntaves... Gairebé no he sortit de casa, aquests mesos. Em deia: Maite, tu queda’t aquí tancada, al teu castell interior, que a la UCI no se t’hi ha perdut res... De productes de neteja no me’n calen, crec. Espera que em poso les ulleres per mirar la llista... Potser un Frega10, que el fabriquen aquí a prop... Tinc unes ratlles al paviment de la cuina, no saps pas com treure-les?”

-S. “Això el meu pare t’ho sabria dir, jo no sóc gaire manetes”

-M. “I és tan guapo i fort com tu, el teu pare? Perdó! Vull dir que la teva mare deu estar ben contenta de tenir uns homes així a casa!... Mira, allà hi ha els cereals: aquests de les boletes de color groc i marró deuen ser bons, posa-me’n dues bosses de cada”

-S. “Els de color marró són de xocolata. Tant els uns com els altres són ecològics. Si li agraden els productes ecològics al passadís del darrera hi ha...”

-M. “No em tractis de vostè, caram! Vejam si t’hauré de picar els dits... Jo sóc molt picarona, ja ho deus haver vist... Mel! Necessito mel, que té moooltes utilitats, a casa meva! Però que sigui mel de qualitat, eh? No pas d’aquesta tan líquida que es troba ara, qui sap d’on ve o què hi han afegit... Les coses, a la cuina i al llit, han de ser naturals!”

-S. [Com si sentís ploure] “Te n’agafo un pot o dos? No fos cas que se t’acabés de seguida, si en fas servir tanta...”

-M. “Ara tens curiositat, oi? Posa-me’n dos, de moment. Un altre dia ja en vindré a buscar més. M'acompanyaràs tu, altra vegada?"

-S. [...]

-M. "També vull sis litres de llet sencera i tres de semi. Veig que en teniu de Verntallat, posa-me-la. Sempre que puc, tasto productes autèntics del país, ja m’entens... I la Vall d’en Bas és taaan salvatge i excitant...”

-S. “És molt bona, també tenim la Purllet, sinó. Ve de Banyoles. Em sap greu que només li puc dedicar tres minuts més, m’espera un client a dos quarts en punt”

-M. “Doncs agafa’m dues ampolles de vermut, un Campari i mitja dotzena de Bitters. M’encaaaanta el Bitter amb Campari o, si és estiu, amb una mica de gasosa. I no tindràs temps de passar-m’ho tot per la caixa automàtica? Creia que anava inclòs al servei aquest de... personal shopper”

-S. “No, nosaltres no fem pas de personal shopper, eh? Som auxiliars de compra. Només omplim i buidem el carretó dels clients. Hi havia molta gent que no gosava venir als hipermercats per por de contraure el virus i al Gran Preu se li va acudir aquesta figura. Qui sap si acabarà essent una d'aquestes noves professions que de vegades es comenten als diaris"

-M. “Les professions canvien amb els temps, però les passions no... Llàstima que no hagis tingut més temps per a mi, porto taaants dies sola, a casa, ensopida, qui sap si sabré tornar a gaudir de la vida... Per cert, no sé si hem agafat guants de làtex, a quina secció són? I també veneu altres plastiquets de protecció?... Ja m’entens..." [li pica l’ullet, de manera maldestra]

-S. “Ui! Ho sento! Són dos quarts tocats, aviso una meva companya que l’acompanyi a la zona de pagament.” [Activa un petit aparell i per megafonia se sent] “Saaandra, assistència urgent a la secció de licors. Saaandra, a la secció de licors, ara mateix!”