L'arràdio


Una emissora de referència va incrementant la informació del trànsit. Informació de servei, com correspon a un servei públic. És part del preu del retorn a la normalitat, a la #nuevanormalidad. Una meitat de mi se n'alegra. A l'altra meitat, encara confinada, lluny de la capital, li cou una mica. M’aventuro a moure el dial, un esport de risc als transistors manuals d’antany.

En una altra emissora de referència, que bombardeja incessantment el seu lideratge, el locutor escup improperis sobre el seu propi confinament domèstic i l’aturada del món de l’esport. Una manera ben peculiar d’animar el país! Un Webinar d’empatia no li faria cap mal...

Després de resseguir tota l’oferta, deixo que em bressolin les ones de Ràdio Estel. Em preocupa no sentir-hi la veu avellutada d’Eva Llopis. Males llengües diuen que va tenir un afer amb un Honorable Conseller del Govern. Altres que ha caigut en un ensopiment profund després d’una ruptura de parella.

Em declaro triplement orfe i resolc escoltar l’arràdio, la meva veu interior.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'home del puro

Petites transgressions (autora: Anna Repullo i Grau)

Manies