Titelles

En un estanc cèntric i popular, un client i l’estanquer peten la xerrada...

C. “Em poses un cartró de Ducados?”

E. “Caram, t’ha agafat fort, a tu, això de fumar! I, a més, negre!”

C. “Sí, noi. Posats a fer-ho, fem-ho bé! Ja t’ho vaig dir, oi? M’hi vaig enganxar tot passant visita amb en James, al peu de casa seva”

E. “No sé si el conec...”

C. “Sí, l’home del puro que des que estem confinats et fa aquelles comandes al·lucinants!”

E. “Ah, és clar! El ianqui de la barba! Abans es feia baixar el tabac d’Andorra, però van enxampar el seu proveïdor creuant un coll de muntanya... El típic xivatasso, suposo..”

C. “Des de quan tens aquesta pantalla a sobre del taulell? Que et fa por que t’atraquem?”

E. “Hahaha! Me la van regalar els de Marlboro, tu. El marc és de cartró i el plàstic és perquè no m’encomaneu tots els virus que porteu a sobre! Ei, i no saps el millor: m’ho van enviar sense haver de comprar-los res! Per garantir la meva seguretat i la dels clients. En canvi, les altres marques, que si per cada vint cartrons t’oferim tres parells de guants de làtex, que si amb dues capses t’hi posem dues solucions hidroalcohòliques per a mans...”

C. “Sembles un presentador de les notícies, aquí al darrera... millor encara, un home del temps!”

E. “Més aviat em sento en un teatre de guinyol... Saps que m’he fabricat unes titelles amb cartrons de paper de vàter? Per Sant Jordi vaig fer la princesa, el drac i el cavaller i no vegis l’èxit que vaig tenir representant la llegenda a cada client...”

C. “Ets un fenòmeno, tu, quan no fas retratos t’embales amb les manualitats, i a més coneixes a mig barri... La teu dona i tu no us avorriu mai, aquí a l’estanc!”

E. “Ni ens aburrim! L’avorriment fa tornar burra a la gent...!”

C. “Ja ho pots ben dir... I d’això que dius de les titelles... No et sents una mica manipulat pels de Madrit, tu? Governant a cop de decrets al darrer minut, que si ara és obligatori dur mascareta al transport públic o a l’espai públic, que si prohibim les rebaixes perquè no hi hagi aglomeracions o les permetem amb condicions... Sisplau, senyors, les coses clares! Que els botiguers no saben on cordons ficar-se la mercaderia que van comprar i van pagar trinco-trinco fa mesos!”

E. “A mi, si vols que et digui la veritat, manar-me només em mana la meva tia de part de mare. Als seus noranta-dos té més empenta que tots nosaltres plegats! La setmana passada ella i una amiga, des d’una associació de no sé què dallonses de gent gran, van organitzar una manifestació que Déu n’hi do!”

C. “Caram, quina família! A mi l’àngel que duc a dins em recomana seguir confinat i extremar les precaucions, encara que tècnicament passem de fase... Però el dimoni em diu que surti, que escampi la boira, que agafi el cotxe, que vagi a la regió sanitària del costat –ni que sigui per fer la guitza−, que vagi a cremar contenidors, com la tardor passada, després de la sentència...”

E. “Encara en tenim per dies, més val que hi posis paciència... Aquí tens el cartró de Ducados. De regal hi venen dos encenedors...”

C. “No em calen pas, gràcies... O, saps què? Sí, posa’ls a la bossa, que mai no se sap quan trigarem a necessitar-los... De gas per recarregar-los en tens?”