Manifestació (15M)

La coincidència de dates no pot ser casual: avui fa exactament nou anys de l’inici del moviment 15M −els #Indignats− a la Puerta del Sol de Madrid o a la Plaça de Catalunya de Barcelona.

A les dotze del migdia en punt, quan s’havia acabat la seva franja per passejar, una seixantena llarga de persones grans han començat una marxa lenta pel carrer Ciutadans que ha durat ben bé tres quarts d’hora. El fet de respectar les distàncies de seguretat incrementava l’efecte de la manifestació –unes coordinadores, amb armilles fluorescents, anaven evitant les aglomeracions de més de dos individus. 

Els adults amb nens −de fins a catorze anys, naturalment− miraven l’escena amb estupefacció: què era aquella desfilada de cabells blancs i caps pelats? Era gent del barri o n’havia vingut d’altres racons de la ciutat? Quina reivindicació els empenyia a assumir riscos, a circular fora d’hora quan encara no s’havia declarat la fase 1?

L’estanquer ha fet un crit quan, a la capçalera de la corrua, hi ha vist la seva tia, una dona menuda, però ferma. Brandava el bastó amb la mà dreta i amb l'esquerra aguantava la punta d’una pancarta on s’hi podia llegir: “Visibilitat i Respecte!” Heus aquí perquè el dia abans li havia demanat que no li dugués res per sopar, sinó un rull de paper kraft...  

Rera algunes pancartes pintades amb ceres o plastidecor s’hi endevinava la complicitat de nétes o néts –amb accent diacrític, posats a fer transgressions...− Per exemple, les que deien “Centres de dia i Salons de Te, us necessitem!”, “La petanca també és un esport!” o "Volem tornar al Mercat!"

Una pancarta de mitja feta amb molta traça deia, amb lletres negres: “Merceries obertes sense cita prèvia!” El fons groc, per cert, feia sospitar que s’estava reaprofitant el material d’altres protestes...

Als balcons han començat a sortir altres àvies i avis fent fressa amb atuells metàl·lics. O no s’havien vist amb esma de sortir al carrer o no havien aconseguit burlar la vigilància policial dels fills... i vet-ho aquí que han improvisat una cassolada! 

En arribar als quatre cantons, la massa –ja eren més de cent manifestants!− ha enfilat l’Argenteria i ha pujat Rambla amunt. “No som inútils!”, “Les UCIs per a qui les ha pagades!”, "Xavier Bosch, President!" o, amb lletres estrafetes, “Llibertat Avis Pacífics” –una altra pancarta que havia estat objecte de reciclatge. Al cap del pont de Pedra, un avi ha llegit amb veu tremolosa un manifest. Emocionats, alguns l’enregistraven amb els seus smartphones de primera generació. Altres menys destres es regulaven l’audífon per sentir-lo bé. Quan s’ha dissolt la protesta, uns han marxat cap a les parades de bus més properes; altres s’han llençat sobre els xuixos que els regalava el flequer –“A mi doneu-me’n dos, sisplau, que després d’aquesta facècia no sé si em deixaran tornar a sortir!” Una dona li deia a la seva germana –s’assemblaven com dues panses− “Ha estat una mani més sonada que la Via Catalana, oi? Quina gentada!”

L'agent cívica del barri distribuïa mascaretes quirúgiques a qui li'n demanava: "Les de ganxet no estan homologades", anava repetint. La parella d’urbanos de guàrdia han preferit mirar-s’ho tot d'un tros enllà per no suscitar titulars escandalosos a la premsa de demà.