Plou sobre mullat

[Sintonia radiofònica arxiconeguda]

-M. V. “Avui a l’Apèndix, el vostre programa de cap de setmana, ens acompanya l’Honorable Conseller que va dirigir el confinament i ara està pilotant la desescalada. Honorable Conseller: molt bon dia! [Amb veu fingidament comercial] Patrocina aquesta connexió el Gremi d’Àudiollibreters: els àudiollibres us fan grans i no us embruten les mans”

-H. C. “Bon dia Marta, celebro retrobar-te, et feia adscrita al periodisme cultural...”

-M. V. “Certament, Honorable Conseller. M’hi vaig dedicar en cos i ànima fins per Sant Jordi i Santa Jordina. Ha plogut molt des d’aleshores...”

-H. C. “L’important en aquests moments difícils és estar al servei del públic, com ho he estat jo des del minut zero d’aquesta emergència sanitària, que no hem pogut gestionar com hauríem volgut perquè Madrit ha recentralitzat de manera inconstitucional –sí, ho heu sentit bé, inconstitucional− les competències en Salut”

-M. V. “Gràcies pel titular, Honorable Conseller. Però els oients i les oientes de l’Apèndix frissen per sortir a córrer, passejar, esbargir-se, i avui tenen una pregunta molt concreta: i si plou?”

-H. C. “Ho entenc. És una bona pregunta! Si plou, jo els diria als oients...”

-M. V. [Interromp] “I a les oientes”

-H. C. [Incòmode] “Sí, i a les oientes... per on anava... Ah, sí! Els diria que, si plou, agafin un paraigües. O dos, o tres, tot depèn del nombre de membres de la unitat familiar que vulguin córrer, passejar, esbargir-se” [Somriu amb cara de satisfacció. Els polítics solen estar contents d’haver-se conegut]

-M. V. “És clar, Honorable Conseller, crec que la nostra audència sap que el paraigües, o un impermeable, resolen part del problema. Però la qüestió que cou, la que està dividint les famílies, la que pot provocar un cisma a la societat, és: per què sempre plou a la franja que em seria permès sortir i no a la dels altres?”

-H. C. “Vull creure que la ciutadania del nostre país està per sobre d’aquestes minúcies... Dit això, si fóssim un estat independent, fins i tot trobaríem solució a l'excés o la falta de pluja i les seves conseqüències!”

-M. V. “Honorable Conseller. Si us sembla, deixem que siguin els oients i les oientes que ens diguin el que els preocupa. Com solem fer a l’Apèndix, escoltarem uns quants missatges que ens han enviat [Ella mateixa, amb veu una mica estrafeta] Patrocina aquesta secció el Restaurant Can Grimau de La Bisbal, que ara prepara i lliura a domicili canelons d’ànec amb peres de l’Empordà. Can Grimau, el caealó que escau!”

[Fragment enregistrat n. 1] “Sóc en Carlus, de Roses, tinc setanta-dos anys. Segons les franges, jo podria anar a podar el meu olivar de 10 a 12, però ja es veu que plourà a bots i barrals. De 16 a 18 hi podria anar amb els meus néts petits, però no crec que la pluja hagi escampat. Si hi vull anar a partir de les 20 m’he de disfressar de runner? Em sembla molt injust...”

-M. V. “Gràcies a l’amable oient. Recordin de fer com ell i dir-nos la seva edat i si són població de risc, altrament no els podem donar la informació més adient”

[Fragment enregistrat n. 2] “Bon dia, sóc Esther, de les Terres de l’Ebre. Felicitats per la secció, Marta! Celebro l’èmfasi que fas en la perspectiva de gènere! He vist que la previsió meteorològica per a tota la setmana és dolentíssima. Em sembla molt casual que als de la nostra regió sanitària se’ns hagi deixat passar a la fase 1 precisament ara. Perquè estiguem més contents que la gent de Girona o de Barcelona, oi? Discriminació positiva, vaya... Natros sabem que, si hagués fet sol, tot lo país hauria passat de fase... Dit això, mos aguantarem, no patiu! En lo meu cas, estic en la recta final d’un embaràs i no sé si la setmana vinent encara podré sortir a passejar... Puc fer activitat a l’aire lliure una o dues regions sanitàries més al sud mentre durin les pluges?”

-H. C. “Per sort, Sabadell i Terrassa formen part de la mateixa regió sanitària, i Reus i Tarragona també, sinó hauríem begut oli! Creguin-me si els dic que és molt difícil governar si no hi posem tots una mica de la nostra part... Pel que fa a l’Esther de les Terres de l’Ebre, jo li diria que més avall d’Ulldecona i les cases d’Alcanar no se li ha perdut res. Al senyor de Roses, si acaba plovent tant com es preveu, tindrà l’olivar ben enfangat... que quan hi arribi es canviï les wambes de runner per unes botes katiuska, com s’ha fet sempre...

-M. V. “Us agraïm molt la vostra presència avui a L’Apèndix, Honorable Conseller. Hem de ser positius: Aviat aquesta primavera tan plujosa i la covid19 seran història. Acomiadem la secció amb Jaume Sisa, “Qualsevol nit pot sortir el sol”!

-H. C. “Moltes gràcies, Marta, a reveure” [Amb el micro encara obert, ai las!... “L’un amb les franges, l’altra amb les fases, la locutora amb la cultura... Són una colla ingovernable!”]