confinacontes

Confinaconte sobre amistats que evolucionen amb els vaivens de la vida,  escrit a Girona per l'Anna, amiga incombustible des dels temps de l'IES Vicens Vives (fa quatre dies!)   Tot va començar la tarda que en Marçal va treure el cap per la porta del despatx i va dir, sense poder amagar la seva excitació: “Ei! Saps què? M’han dit que ha pringat tota la família de la Candela: ella, el marit i també els nens. Tots amb coronavirus. Li podries enviar un whatsap i preguntar-li com estan. Sou amigues, no?” Vaja, amigues, el que es diu amigues, no. Havíem estat companyes de carrera, ens quèiem bé. Una tia sorprenent, la Candela. Amb un cervell que no parava mai quiet, ple d’idees esbojarrades però que ella era capaç de portar a la pràctica. Segurament per això s’havia fet un lloc en el món de l’art: premis, exposicions, un merescut reconeixement a nivell internacional. Havíem mantingut contacte puntualment: alguna vegada li havia demanat que formés part d’un jurat, o q...