La secta

-S. “Us vull agrair tots els anys que fa que sou membres de la meva Comunitat. En aquests moments tan difícils que estem travessant, vull que pronuncieu els vots solemnement. Avui no cal que ens toquem, ni que ens olorem –dono per fet que us heu rentat totes. Aquesta videoconferència amb més de cent punts de connexió arreu del país quedarà enregistrada, ningú no podrà dubtar del vostre compromís. Cadascuna de vosaltres és una flor del nostre jardí. Totes hi sou necessàries, i heu de convidar més i més companyes perquè aportin les seves fragàncies –i també el suport econòmic que financiï el nostre projecte col·lectiu”

-[Se senten murmuris d’aprovació des d’un mosaic de pantalles menudes]

-S. “Vull sentir el consentiment de totes i cadascuna de vosaltres, amb veu alta i clara”

-[Es van il·luminant, una rera l'altra, diferents pantalles on hi ha escrits noms florals, que designen les diferents congregacions. Se n'eleven veus audibles –algunes superposades– de les seves representants] 

Dàlia “Sí, Senyor...” 

Margarida “Sí, Líder...” 

Lliri “Estimat Senyor, el que vós digueu...”

Peònia “Adorat Mestre, aquí ens teniu...”

-S. “Us vull tancades dins d’un espai concret, del qual només sortireu per cobrir les necessitats bàsiques. Per garantir que observeu el meu manament, estareu geolocalitzades a tota hora”

-[En la llunyania, se senten assentiments, afirmacions, corroboracions...]

-S. “Quan us distancieu del vostre racó, on els vostres esperits descansen en la Pau del Líder Suprem, dureu un paper timbrat perquè qualsevol agent de la Comunitat us pugui identificar i supervisar”

-[Entre altres respostes...] 

Violeta “D’acord...”

Ponsètia “És clar...” 

Glicina “Així ho farem, Senyor...”

-S. “El MAL pot haver niuat dins vostre! O pot estar a l’aguait en qualsevol persona o objecte proper, esperant la més mínima desatenció per colonitzar-vos i destruir-vos! Què li fa el pugó a la rosa? I l’oruga a l’azalea? Eviteu el contacte amb ningú o amb res de fora de la nostra Comunitat Sagrada. Si no és possible evitar-lo, protegiu-vos d'impureses les mans, la boca i el nas. No importa el que hagueu de gastar, els meus manaments són inviolables!”

-[Rebombori, gran inquietud! Destaquen unes veus...]

Gardènia “No ho dubteu, Líder...”

Buguemvíl·lia “El que faci falta, Senyor!...” 

Hortènsia “Ens postrem davant Vostre, Mestre...”

-[Amb veu gairebé inaudible, Rosa de pitiminí gosa insinuar...] “Senyor, caldrien guants i mascaretes per protegir-nos. I si no en trobem?”

-S. [Amb veu de tro] “Si no us protegiu les mans, la boca i el nas, sereu les úniques responsables de la vostra negligència i deixareu de pertànyer a la Comunitat. És això el que voleu???”

-[Moltes veus, amb convicció] “No, Senyor!... De cap manera, Líder!”

-Rosa de pitiminí [la veu “dissident” d'abans] “Perdó, Mestre, no em malinterpreteu, estava desorientada. Em fabricaré jo mateixa mascaretes amb retalls de vestits vells, i guants de làtex amb preservatius que el meu fill guarda a la seva calaixera. Ara no té ocasió de gastar-los!”

-S. “Cada matí i cada vespre, estareu atentes al recompte que faré de membres de la Comunitat: altes, baixes, germanes que hagin contactat amb el MAL i altres que hagin retrobat el BÉ...”

-[Parlen les representants de dues congregacions, fins ara callades]

Magnòlia “Sens dubte, Senyor...” 

Clavell “No ens perdrem cap de les seves compareixences...”

-S. “Recordeu que sóc l’Únic Senyor, el Primer Instructor, l’Alt Comandant de la nostra Comunitat, i no retreu obediència a cap altra autoritat!”

-[Totes, a l’uníson, seguint una fórmula indubtablement memoritzada] “Vós sou l’Altíssim! Els Ministres del vostre Santuari són els nostres Ministres, Líder Estimat! No escoltarem altres veus, no adorarem ídols de menor entitat!”

-S. “I, finalment, seguireu atentament totes les comunicacions a les xarxes; estareu tothora connectades les unes amb les altres; escoltareu els anuncis i els missatges de confiança que els meus Ministres –Sagrada sigui la Seva Paraula− us enviïn; reenviareu els mems, els àudios i els vídeos que les germanes us facin arribar; i, manament final, participareu a totes les cadenes de poemes o de portades de llibres sense comentar, reptes de fotografies d’infància i altres iniciatives que se us proposin!”

-[Aplaudiments gairebé unànimes... gairebé!]

“Cadenes de poemes? Reptes? Ah, no, per aquí no hi passo!” ‘Gladiol’ left the meeting