Agraïments!
Des del 14 de març, semblava que hi hagués cent quilòmetres (i no pas cent metres) entre les meves filloles grans i jo... Calia trobar una manera enginyosa de comunicar-nos i vam començar a inventar vides confinades paral·leles a les nostres, que ens ajudessin a treure ferro a la situació...
Pensàvem: quan haguem aplegat uns quants contes, els enviarem a la Mariantònia, lo César i altres amics del sector sanitari. Així es distreuran quan arribin a casa després d'haver-se jugat la vida pel comú.
Aviat, altres membres de la família i l'entorn de confiança −tots/es patates Red Pontiac− van tenir accés a les primeres històries.
Vam convidar altres amics a sumar-se a la iniciativa. Molts (millor dit, moltes) s'hi van engrescar de seguida, soles o amb les seves famílies. Són les coautores de luxe que aneu trobant al blog, degudament identificades i etiquetades (algunes d'elles amb obra publicada en paper!).
Quan n'Antònia Maria, na Magdalena, en Gerard i en Ramon, de la tropa infal·lible del CMU Ramon Llull, llegiren els primers confinacontes, suggeriren penjar-los a la xarxa i... aquí els teniu! En Gerard Vilardell va parir i dissenyar el blog, per sorpresa. Si algun dels confinacontes arriba mai a les vostres mans (perdó, a les vostres pantalles), serà gràcies a ell!
Els textos són espontanis, no passen filtres ni correccions. Es respecten les dèries de cada autor, els dialectalismes, etc.
Ara que són públics, els microrelats poden arribar a tothom que treballa al sector sanitari, i també al transport, als sectors alimentari i comercial de primera necessitat, a les residències geriàtriques, etc. A la gent que està en espais públics mentre la gran majoria estem confinats, en definitiva. Tots ho tenim molt difícil per desconnectar de la realitat vírica que ens aclapara, però ells més. Si els confinacontes els fan somriure abans de ficar-se al llit, hauran complert la seva funció!
I, si voleu escriure'n un, o més, només ho heu de dir! El blog està obert a col·laboradors/es estables i firmes convidades!
Josep
P.S. Les històries i els personatges són tots de ficció. Si detecteu eventuals coincidències amb la realitat, com els passa a la Conxa i en Pep, no truqueu al 061. El servei està col·lapsat!
Pensàvem: quan haguem aplegat uns quants contes, els enviarem a la Mariantònia, lo César i altres amics del sector sanitari. Així es distreuran quan arribin a casa després d'haver-se jugat la vida pel comú.
Aviat, altres membres de la família i l'entorn de confiança −tots/es patates Red Pontiac− van tenir accés a les primeres històries.
Vam convidar altres amics a sumar-se a la iniciativa. Molts (millor dit, moltes) s'hi van engrescar de seguida, soles o amb les seves famílies. Són les coautores de luxe que aneu trobant al blog, degudament identificades i etiquetades (algunes d'elles amb obra publicada en paper!).
Quan n'Antònia Maria, na Magdalena, en Gerard i en Ramon, de la tropa infal·lible del CMU Ramon Llull, llegiren els primers confinacontes, suggeriren penjar-los a la xarxa i... aquí els teniu! En Gerard Vilardell va parir i dissenyar el blog, per sorpresa. Si algun dels confinacontes arriba mai a les vostres mans (perdó, a les vostres pantalles), serà gràcies a ell!
Els textos són espontanis, no passen filtres ni correccions. Es respecten les dèries de cada autor, els dialectalismes, etc.
Ara que són públics, els microrelats poden arribar a tothom que treballa al sector sanitari, i també al transport, als sectors alimentari i comercial de primera necessitat, a les residències geriàtriques, etc. A la gent que està en espais públics mentre la gran majoria estem confinats, en definitiva. Tots ho tenim molt difícil per desconnectar de la realitat vírica que ens aclapara, però ells més. Si els confinacontes els fan somriure abans de ficar-se al llit, hauran complert la seva funció!
I, si voleu escriure'n un, o més, només ho heu de dir! El blog està obert a col·laboradors/es estables i firmes convidades!
Josep
P.S. Les històries i els personatges són tots de ficció. Si detecteu eventuals coincidències amb la realitat, com els passa a la Conxa i en Pep, no truqueu al 061. El servei està col·lapsat!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada