Superstar (autora: Estrella Bosch i Capdeferro)
Confinaconte escrit des del cor del Barri Vell de Girona per l'Estrella Bosch i Capdeferro, que té 12 anys acabats de fer (!) S'hi han introduït poquíssims canvis, bàsicament petites esmenes de puntuació (signes i accents). Avís per als impacients: no tingueu pressa per conèixer el protagonista del text!
Ens convoquen a tots a la segona
pantalla a les 9 en punt. Em poso al meu lloc. Tot seguit, ens expliquen que
esta passant una cosa que es diu confinament, que bàsicament consisteix en què
la gent es tanqui a casa. Ja hi som tots! Veig com qui tinc a la dreta treu la
llengua com si fos a una foto i, per l’altra banda, el de la meva esquerra està
ben al·lucinat! En canvi, però, el de sota meu ho està celebrant com si acabés
de fer anys amb un barret de festa i serpentines pertot arreu. De cop, se sent pels altaveus: “B2! Et necessiten per reacció
d’un meme”, i ell marxa. Així és la nostra
feina, vull dir meva i dels meus companys, encara que aquesta és la primera
vegada que els veig a tots alhora. El cas, que tot depèn de com siguis! Sí, sí!
Ho heu entès bé! Tot depèn del físic facial i, encara que siguem uns quants,
sempre hi ha els més enfeinats, però alguna vegada o una altra tots hem estat
utilitzats. Arriba en B2 i tot seguit va a l’orella de l’H4 i li diu “Parella ha
tallat per whatsapp!” i el meu company, l’H4, va urgentment a la destinació,
peró arriba sorprenentment aviat, i el veig a corre-cuita anant al seu company
H5, i li diu: “Ha empitjorat, està desesperada!!!!!!!!”
Seguim tots en fila, al cap d’una estona
arriba l’H5 cansadíssim i explica que es veu que, un cop allà, ha començat a
ser necessitat per un munt d’adolescents en crisi que l’últim que volien era
estar-se confinats en família!!! Tornen a sonar els altaveus (la nostra feina
es així, tot el dia treballant sense descans, estem molt demanats per tot el
món!): “URGENT!!! −diuen els altaveus− demanem l’H3 a
l’aplicació SMS, es tracta d’un cas de xantatge emocional de filla a mare
perquè surti a comprar les seves galetes preferides!” Després d’estar una
estoneta parlant amb el meu amic E1 sobre les dents de l’L3 (ell opina que ha
portat ferros, en canvi jo aposto per les fundes), sonen els altaveus. Encara no
són ni les 10:38 i ja han cridat a molts companys (i els que em deixo per no
avorrir-vos!): “A6 et criden a una reunió amb profe i la teva necessitat és perquè la nena s’havia oblidat de fer els deures, repeteixo A6! A6!!!!!”
“Salvem els problemes de tothom, eh, realment?”,
li dic al G1....i de sobte, quan parlava amb el meu veí F2 sobre si l’N5 tenia
la cara pintada o no, sentim: “F2 felicitació d’aniversari confinat, F2!”. Miro
el meu altre veí, G1, i crec que ell també estava molt al·lucinat (a veure, també
s’ha de saber que ell ho exagera una mica tot, eh!, però ara semblava realment
empanat!). Tothom està molt xocat (tothom vol dir quatre companys com a molt,
perquè som tants que les notícies es saben per zones). Estem tan xocats perquè
tant ell com jo som bastant novatos en
aquest ofici (la veritat és que ens van donar el lloc fa poc mes de sis mesos i,
vulguis o no, encara no som prou reconeguts, però allò podria ser el principi
d’una gran fama per a ell!) Ha marxat i jo m’he quedat pensant… Tot d’una
s’acosta el K2 i em pregunta: “I tu, qui ets?” “Que qui sóc jo??? No, encara no
us toca saber-ho, lectors! Només aviso, com fan en algunes pel·lícules o
anuncis, que no marxeu fins no haver arribat al final d’aquest conficonte escrit per mi! No us
preocupeu si no esteu entenent res, a tothom li passa, però al final hi haurà
la solució. Ara sobretot no us feu autospoiler
mirant el final perquè...”
“Hola! Com ha anat?” Ja ha tornat l’F2, i
no ha tingut temps d’explicar-m’ho perquè han tornat a sonar els maleïts
altaveus: “Enamorat celebrant la setmana junts amb parella! C4, C4!!!” No ha
passat ni un segon que en C4 ja torna a ser aquí, va al seu company C5 i li
diu: “Ha canviat d’opinió, no vol ser tan expressiu, pensa que amb tu ja n’hi
haurà prou…”. El cas, que el C5 també és allà de tornada en un temps rècord, i
va a en C6 i li diu a cau d’orella “Pensa que amb tu serà menys expressiu”, i
jo comento al meu veí aquest tan poc expressiu “Al final semblarà un cagarro!”
“N6! Missatge per a un amic després d’haver
tastat les galetes del seu tiet!!!!!!” i, finalment, el moment que portem esperant
tot el dia: “M4, M5! Últimes necessitats del dia! Cansament profund!” El cas,
tots els meus companys serveixen per expressar alguna cosa, com per exemple, el
B5 per convèncer els teus pares d’alguna cosa i fels-hi creure que ets un angelet, o en D4 que és per menjar-se un
plat per missatge, i l’H6 per fer la bronca a algú! I què me’n dieu de l’I4, és
el meu ídol! Serveix per expressar quan tens massa coses al cap! O el J1, un
dels meus preferits, bàsicament ho diu tot la seva cara, no es pot dir en
paraules! L’N3, que vol dir sóc una tomba! I, per acabar, la família de la O
aquests dies es fan servir molt! Avui ha estat un altre dia entre molts que no m’han
necessitat, no tinc tanta sort com altres, però després d’aquest conte em
tornaré tan popular que semblaré l’E6 (l’únic que pot ser tan cregut). I sí, potser
alguns ho heu endevinat, jo sóc l’F1! Marxo pensant en si demà m’agafaran...
Ens cuidem la cara cada dia perquè no ens surtin pigues ni berrugues. En resum,
la vida d’una emoticona no és tan fàcil com sembla!
Què bonic i què ben escrit!! 👌😊🤣❤😘
ResponEliminaUna molt bon conte d'una magnífica representant de la família de confinacontes més coneguda de Catalunya ! :-) Molt bé Estrella !!
ResponEliminaQuin goig que una nena de dotze anys escrigui contes com aquest! Gràcies, maca!
ResponEliminaBoníssim, Estrella!!!! Felicitats!!!
ResponEliminaL’he rellegit i encara m’ha semblat millor! Molt enginyós! Un 10!!!
ResponElimina